Fer l’amor a la plaça

Juliol 28, 2008

Feia dies que m’hi havia fixat. Passava puntualment per davant de la botiga, cada dia a la 1 i a les 7 tocades. Devia treballar per allà a prop. Era un noi d’aquells que fan patxoca, guapàs, i sobretot amb un culet com ens agrada a les noies, o almenys com m’agrada a mi, rodonet i ben marcat. Més d’un cop havia jugat a imaginar-me com devia ser, si tenia xicota i què tal era com a amant. S’havia convertit amb el meu galant virtual. Bé, virtual tampoc, perquè era de carn i ossos i passava realment cada dia pels meus nassos, encara que ell no em veiés a mi.

Ahir, però, es va desfer la virtualitat. El vaig veure a passar, potser una mica més ensopit o amoïnat del que era normal, una mica més insegur fins i tot en el caminar. I va anar a seure en un banc d’aquí la placeta mateix. No sé què em va passar, però em va sortir de dins. Vaig agafar el primer llibre que tenia a mà i vaig afanyar-me a seure al seu costat.

No va costar gaire encetar conversa, i de seguida va picar a l’ham. Al cap de poc el tenia arrambat al vestíbul d’una escala solitària on li vaig fer una mamada de campionat. Ni ell ni jo vam tenir temps d’adonar-nos del que passava. No hi va haver ni preàmbuls ni carantoines. Engolia una polla que ara mateix no sabria dir com era, més aviat grosseta, això sí. Em va venir de gust no donar-li temps ni de reaccionar, encara que jo després vaig haver de desfogar-me a casa masturbant-me com una posseïda. Ell se’m va rendir aviat, potser perquè no se’n sabia avenir i tot li devia semblar un miratge. Sense esperar que es posés bé la roba em vaig acomiadar amb una simple presentació “Tant de gust de conèixer-te. Em dic Carla”.

I jo ni tan sols sabia com es deia. Avui volia que fos ell qui se’m presentés. Vaig esperar que passés, asseguda al banc de la placeta, amb un altre llibre a la mà. En aquest cas era “Amorrada al piló” de la Maria Jaen. Va ser puntual a la cita, encara que no m’esperés. Devia adonar-se de seguida que en realitat no llegia sinó que l’estava esperant.

– Puc veure la portada? – va dir ell amb un to juganer que evidenciava que havia entès el meu joc.
– La portada o l’interior? – vaig fer jo – És un recull de narracions eròtiques.
– El conec, sí. I em va agradar. El punt just d’erotisme i de bon gust.
– Bé, això dels gustos és discutible… tant si són narrats com viscuts. I viscuts són de més bon paladejar.
– Em va sobtar molt el que va passar ahir. – va dir amb la intenció de demanar explicacions.
– Però, va estar bé o no?
– Sí, està clar. Però te’n vas anar sense donar-me temps ni de vestir-me.
– I bé. Imagina que és una de les narracions del llibre de la Maria Jaén. Conte acabat, conte començat de nou. Si bé de gust, és clar.

La proposta semblava clara. Ens vam aixecar, sense necessitat de dir-nos res. Anàvem a passejar. No vam caminar gaire fins que em va fer seure en un altre banc. Aquest quedava força més arrecerat, en un racó més discret, tot i que des d’allà vèiem igualment el tragí de la ciutat, els cotxes i els vianants anat amunt i avall sense parar.

Va seure primer ell, i em va posar a la seva falda, com si fos una nena petita a qui li anaven a llegir un conte. Teníem el llibre a punt, però també podíem inventar-ne un altre. En aquella posició, el més còmode era abraçar-me a ell, cosa que vaig fer amb tota naturalitat, al mateix temps que ell començava a xiuxiuejar-me alguna cosa a l’orella. No era que em digués res, simplement em feia pessigolles amb la llengua, primer molt lentament i després amb més delit. Em van venir unes primeres esgarrifances. Amb una mà m’agafava per la cintura, ajudant-me a mantenir l’equilibri, i amb l’altra m’amanyagava les cuixes per damunt les faldilles llargues, d’estil eivissenc. De l’orella va passar al coll, i del coll altra volta a l’orella ara amb petites mossegadetes al lòbul, com si jugués a arrencar-me les arracades. Al cap de poc ens foníem en una morrejada sense contemplacions com si ens hi anés la vida, mentre notava la seva mà que havia pujat fins a l’alçada del pit i començava a comprimir-lo en un moviment àgil i excitant.

Asseguda com estava a la seva falda, notava l’erecció del seu sexe colpejant-me. I no vaig saber respondre d’altra manera que recargolant la meva llengua a l’interior de la seva boca intentant de fer la rosca amb la seva. M’estava excitant per moments, però la posició no em permetia massa moviments. Em vaig girar un cop per si cridàvem excessivament l’atenció, però no semblava que la gent s’immutés especialment, tret d’una senyora gran que s’havia aturat relativament a prop nostre mirant-nos amb una cara que més que de retret semblava d’enveja.

No sé com s’ho va fer, però amb un ràpid gest em va aixecar la faldilla fent que caigués de nou com un cortina que així també el cobria a ell. Ara les meves cuixes recolzaven directament sobre els seus pantalons. I va reprendre amb renovada passió el petoneig i les carícies per tot el cos que m’excitaven per moments. Vaig veure que anava en compte que no es veiés excessivament com la seva mà em sobava els pits, i vaig pensar que valia la pena facilitar-li la feina. Em vaig girar més de cara a ell per tal que pugués ficar la mà dins de l’escot, on a falta de sostenidors aviat va trobar els mugrons endurits que pessigava amb delicadesa.

Vaig besar-lo de nou, potser més pausadament, lliurada del tot. Va treure la mà que furgava, incòmode malgrat tot, en els meus pits per desplaçar-la cap a l’interior de les faldilles i acariciar la nuesa de les cuixes que s’hi amagava. De seguida va notar la humitat de les calcetes que delatava la meva excitació, i vaig respondre-li amb un lleuger moviment amb el pubis per refregar-me sobre la seva polla que devia patir sota la pressió del meu cos. Els dits li corrien delerosos per l’entrecuix, a cegues però experimentats, intentant obrir-se pas pel costat de les calcetes. Qualsevol que hagués estat a prop hauria vist el moviment que hi havia sota les teles eivissenques que ens protegien.

Vaig intentar dir-li a cau d’orella que era una llàstima que estiguéssim allà, en un espai públic, a la vista de tothom, encara que de moment només la senyora gran semblava interessada en seguir el desenllaç dels nostres delits. Però no va caldre. Ajudant-se de l’altra mà va aixecar-me lleugerament, el just com per a abaixar-se la cremallera dels pantalons i alliberar la seva polla que vaig notar inquieta i abrusadora. La meva resposta no podia ser altra que abraonar-me de nou a ell aferrant-me als seus llavis en senyal d’aprovació. Jo mateixa vaig facilitar el moviment per permetre que entrés dintre meu.

Va ser una entrada lenta, tendra, evitant descontrolar-nos, però encesos per dins. Vaig respirar alleugerida quan vaig tornar a asseure’m del tot a la seva falda, empalada per un sexe ardent que començava a moure’s amb delicadesa. Jo pressionava tant com podia per sentir-lo més intensament. Em sentia plena, em sentia bé No gosàvem moure’ns més del compte; ara s’havia aturat a pocs metres una parella de mitjana edat, i la seva mirada semblava més reprovadora. Però no podien veure res, més enllà d’imaginar el que amagaven aquelles prodigioses faldilles eivissenques, i el que insinuaven les nostres mirades de plaer contingut. Vaig notar que ell accelerava la respiració i a mi em va venir un tremolor que arrencava del meu sexe i afectava tot el cos, com un corrent d’electricitat que explotava al meu cap.

Se’m va escapar un “siii…” llarg i profund, i vaig notar com una cremor m’inundava per dins.

La parella va girar cua, suposo que renegant de vés a saber quines indecències. La senyora gran crec que hauria aplaudit si no fos perquè portava un bastó a una mà i el bolso en l’altra. I ell em va besar de nou i em va dir:

– Hola, em dic Joan

Autora: Carla


Aquell dia vaig acabar la feina més aviat del compte. No m’havia anat massa bé tot plegat: uns clients havien fallat a la cita, uns altres al final es van desdir del que semblava una operació tancada, i més aviat hi havia males cares a la feina. Com si en tingués la culpa, jo, de tot plegat.

Vaig sortir amb poques ganes d’anar enlloc, i em vaig asseure en un banc de la placeta. Hi havia molta gent anant amunt i avall, però jo no em fixava amb ningú ni amb res en concret. No sé si vaig mig endormiscar-m’hi. El cas és que al cap de poca estona vaig veure que hi havia algú al meu costat. Al banc hi havia lloc de sobres, però s’havia assegut relativament a prop meu. Llegia un llibre, El Perfum. La veritat és que abans vaig veure la portada del llibre que la seva cara. Una noia jove, potser més jove que jo, per allà de la vintena.

– T’interessa el llibre o la noia de la portada? – Em va engaltar ella, imaginant que potser m’havia perdut repassant la imatge de la noia abatuda o endormiscada que ensenyava impúdicament el pit.

– No, no. – Vaig fer jo, sobresaltat i una mica avergonyit. – El llibre ja l’he llegit.

– I què et va semblar?

– Bé. Una mica exagerat. Però em va captivar la idea de la persona que es troba empesa a fer una determinada acció, sense saber ben bé per què ni amb quina finalitat.

– Et passa sovint, això de deixar-te portar per l’instint? – va preguntar ella, ara amb un to una mica més amable, i fins i tot insinuant.

– A vegades. Però avui he tingut un mal dia. Avui més aviat em deixaria portar per qui fos i allà on fos.

Vaig notar que s’havia acostat una mica més, fins al punt que segons quin moviment fèiem els genolls es tocaven.

– I què podries esperar, assegut en aquest banc? – va continuar ella.

– Que una noia guapa com tu em donés corda

Em va sortir sense cap mala intenció, pensant més aviat en la idea d’algú que em donés conversa. Però ella potser no ho va entendre de la mateixa manera.

– Aquí? I per què no passegem una mica? si tens temps, és clar.

No m’ho vaig pensar dues vegades. Tampoc acabava de veure quines eren les seves intencions, però tal com havia dit, em deixaria portar. Només d’aixecar-nos vaig notar que ella m’agafava per la cintura. Primer molt suaument, com si només volgués acompanyar-me amb el gest. Després, la seva mà s’aferrà a la meva cintura i notava que em feia pessigolles. Vam començar a parlar, primer del llibre, després ens vam embrancar en temes més banals. De tant en tant, s’aturava com si volgués concentrar-se per poder-me explicar millor alguna cosa, moment que aprofitava ella per arrambar-se una mica més, refregat el seu pit al meu cos.

– Què et vindria de gust fer ara? – va dir de cop, i amb un to ben neutre.

– Ara… doncs, m’agradaria podem tancar els ulls i esperar.

– Esperar, què? – va insistir, potser esperar alguna proposta més explícita.

– Res, o tot. Depèn de qui tingui al meu costat.

Ella s’havia aturat i m’abraçava més decididament. Va acostar la seva cara a la meva i em va fer un petó al coll. Suau, però intens i humit.

– Vine! – va dir ella, ja més decidida.

Em va fer entrar en un portal d’una casa que es veia força atrotinada i bruta. Probablement no hi vivia ningú. Tant bon punt va haver tancat la porta, em va fer repenjar a la paret i em va dir:

– Tanca els ulls, i no diguis res.

En el moment de tancar-los encara vaig tenir temps de veure com s’acostava la seva cara a la meva. Era una cara rodoneta, capriciosa, de nas petit i ulls oberts. Va començar a petonejar-me el coll, eren uns petons curts i seguits fins esdevenir llepades que de seguida van fer el seu efecte. Vaig haver de respirar fons i contenir-me, perquè havia dit que deixaria fer. Una mossegadeta al lòbul de l’orella em va acabar de despertar tots els sentits. I el meu sexe. Ella ho devia notar perquè, sense deixar de petonejar-me, va començar a recórrer el meu cos amb les mans, per damunt roba. Primer el pit, després baixava per la cintura, s’aferrava amb força a les meves natges i tornava endavant per les cuixes per tornar a fer el camí ascendent, sense arribar a tocar el meu sexe.

Els seus llavis van encaixar amb els meus. D’entrada va ser una carícia dolça, el just per notar el seu sabor, però aviat va endinsar la llengua recargolant-se a la meva boca com si busqués desesperadament per tots els racons. Vaig provar de mantenir-me impassible, però no vaig poder. Vaig agafar-li el cap amb les mans per fer més força en aquell petó que m’estava encenent. Les seves es van dedicar a descordar-me els primers botons de la camisa, per abraonar-se tot seguint als meus mugrons. Llepava i mossegava a un ritme creixent, com si estigués posseïda. S’estava descontrolant per moments, i érem en una escaleta des d’on podíem veure la gent passar pel carrer.

– Has dit que t’agradaria tancar els ulls i esperar – va dir ella amb un to més autoritari – Doncs tanca els ulls i les mans al darrere.

Ells mateix em va posar les mans al darrere de manera que la pressió del meu cos les aferrava a la paret. Vaig resignar-me a mantenir aquella posició, mentre ella continuava resseguint el meu cos fins que una mà es va aturar damunt el meu sexe. Ara notava amb més força la pressió del penis que maldava per sortir, comprimit sota la roba. El va refregar primer amb els dits, però després hi arrambà tot el seu cos. Es movia sobre el meu cos com si l’estigués penetrant, pressionant el seus pits sobre el meu tors.

Amb una habilitat que no acostumem a tenir els homes, em va baixar la cremallera i va esmunyir-hi la mà, frisosa d’acaronar-me sense tenir roba per entremig. De seguida vaig notar els seus dits agafant indistintament el meu membre i els testicles. La respiració se’m feia més profunda, notava una cremor per dins que em pujava del sexe fins al meu cap. Finalment, en alliberar-ho va començar a llepar-lo de dalt a baix mentre el descapullava. Tot seguit, en llepà el gland amb una evident golafreria com si es tractés d’un gelat de maduixa. Tant aviat se l’empassava sencer com resseguia amb els llavis tota la llargada del tronc, que devia haver envermellit de tensió. Mentre amb una mà amanyagava els testicles amb l’altre sostenia amb força el penis per assegurar-se que podia engolir-lo i maniobrar-lo al seu caprici. De tant en tant succionava desesperadament com si volgués extreure’n totes les essències abans d’hora, o el sacsejava amb ràbia donant-se cops als llavis i a la cara. Era evident que la seva excitació no s’allunyava excessivament de la meva. Em bullia el cap i el sexe era a punt d’esclatar. Amb la mà friccionava cada vegada amb més rapidesa, alhora que gemegava un “ara, ara…!”. Fins que no vaig poder més, em vaig deixar anar, i vaig poder sentir com un flux interior s’escorria a través del sexe, alliberant-me d’una pressió que se m’havia fet meravellosament insostenible.

Vaig obrir els ulls, i ella era allà, encara ajupida com una gateta satisfeta amb una mà sostenint el meu membre i amb l’altre apaivagant les seves ardors dins de les calcetes. Es va alçar, em va mirar amb tendresa i em va fer un petó als llavis.

– Tant de gust de conèixer-te. Em dic Carla.

AUTOR: Joan

Hola,

Som en Joan i la Carla. Fa temps que vivim com a parella a Barcelona, i hem viscut i vivim moments de sensualitat i de sexualitat molt intensos. Ens agrada disfrutar del sexe, disfrutar de nosaltres mateixos, sense gaire tabús ni limitacions més enllà del respecte que ens tenim, i que tenim envers les altres persones.

Ja no som de la primera volada, i potser per això hem decidit compartir ni que sigui virtualment una part de les nostres fantasies. En aquest bloc anirem alternant relats sobre experiències reals que hem tingut nosaltres com a parella, cadascun de nosaltres pel nostre compte, o conjuntament i amb altres persones. Canviarem això sí els noms de les persones i dels llocs que hi apareguin per tal que no puguin ser identificats, i ens premetrem també d’amarnir-ho amb una mica més d’imaginació i fantasia literària.

Us animem a participar-hi, a través de comentaris o, si ho preferiu enviant els vostres propis relats a través del correu electrònic sensualia@hotmail.com

Benvinguts al blog, benvinguts al món de sensualia

Joan i Carla