Un metro atapeït

Hi ha unes hores punta en què no és aconsellable agafar el metro. O sí, depèn de com es miri. Aquell dia havíem decidit amb la Carla anar fins a la plaça de Sants on ens havíem de trobar amb uns amics. Partidaris, per convicció, del transport públic ni tan sols ens vam plantejar la possibilitat d’agafar un taxi. La boca del Metro era ja un formiguer de gent entrant i sortint amb un desordre aparent, i baixar les escales no era una empresa fàcil tenint en compte l’allau humana que intentava sortir-ne. A l’andana tothom prenia posicions per tal de quedar col•locat prop d’una porta d’entrada, perquè era evident que no hi entraríem tots en el proper comboi.

Un cop obertes les portes, no ho van tenir fàcil els qui intentaven baixar del tren, perquè una marea ens empenyia a tots cap a dins. Ens vam agafar per no perdre l’equilibri i per assegurar-nos que tots dos entràvem alhora, i sense necessitat de fer res ens vam trobar literalment comprimits a l’altra banda del vagó. Tenia la Carla davant meu que m’empenyia contra la porta que donava a les vies, empesa al seu torn per un noi de color d’una alçada més que considerable. Ella al mig, amb el cap recolzat sobre el meu pit i agafant-me per la cintura, em deixava cara a cara amb aquell noi que em va fer un somriure de complicitat, com demanant unes disculpes que no calien. A la primera sotragada en posar-se el comboi en marxa, tota aquella massa humana es va sacsejar i vaig notar el cos de la Carla refregant-se’m involuntàriament. Una senyora de mitjana edat que hi havia al costat també se’m va arrambar, perquè havia perdut l’equilibri. Però no hi havia cap possibilitat de caure.

Feia una calor angoixant, per més que devia anar l’aire condicionat. La Carla panteixava una mica com si li faltés aire per a respirar, i vaig alleugerir-li la sensació amb un petó que es va allargar en el temps mentre acreixia en intensitat. El noi de color, que tenia una mà damunt l’espatlla de la Carla, sense cap altra intenció que la de mantenir-se dempeus i aguantar les sotragades, la va treure pensant que jo podria molestar-me, però em vaig limitar a tornar-li el somriure amb un gest de comprensió.

Els ulls de la Carla delataven que s’estava posant en actitud de complaure’s d’aquella situació. Responent a la mirada insinuant, la vaig agafar per les natges pressionant el seu cos sobre el meu sexe i deixant que el sacseig del tren fes el seu fet. Es va posar a riure i discretament em va descordar un botó de la camisa per tenir un contacte directe amb la meva pell, que acariciava amb els llavis aprofitant el vaivé del vagó. Una aturada en sec, en arribar a la primera estació, va fer que les meves mans quedessin atrapades entre el cul de la Carla i el cos del noi de color. Vaig fer un moviment ràpid per a treure-les d’allà, sense poder evitar un fregament a la part baixa d’aquell noi, constatant que ell també tenia una erecció incipient.

No sabia on col•locar els braços i les mans sense tocar el noi de color o la senyora que tenia al costat. I vaig optar per deixar una mà morta al darrere arran de la paret, i l’altra a l’alçada dels pits de la Carla. El tren va reemprendre la marxa, renovant el sacseig que em començava a excitar. De cop, vaig notar una reacció de la Carla que m’acostava els llavis amb un desig gens dissimulant, mentre notava que amb més discreció passava la mà per damunt dels meus pantalons. Ben mirat, la mateixa aglomeració ens feia d’escut i ningú es devia adonar dels nostres jocs, tret del noi que alçava un pam més que la Carla i que de tant en tant em somreia.

Ella també s’anava desinhibint de la situació i es movia amb un cert descarament, provocant el contacte dels seus pits sobre la meva mà que no va desaprofitar l’ocasió. Em va venir una esgarrifança quan vaig adonar-me que m’estava abaixant la cremallera dels pantalons i introduïa la mà cercant el meu penis que s’havia endurit ràpidament. Ni jo mateix podia veure el que passava, forçat a mantenir el cap enlaire enfront del noi de color o mig de costat aferrant-me als llavis de la Carla. Per sort, va tenir la prudència de continuar el massatge per sobre dels calçotets, encara que amb una força i una rudesa inhabitual en ella.

Se la notava extremadament excitada, i podia sentir uns discrets sospirs de plaer, que afluixava breument a cada parada del comboi, alhora que també deixava descansar el meu sexe. Tan bon punt engegava de nou, sentia aquells dits invasors intentant resseguir tota la llargada del meu penis. A cada carícia seva, jo responia amb un amollament del seu pit i ella s’hi tornava amb un enroscament de la seva llengua a la meva boca. Em trobava en un mar de sensacions contradictòries: la passió serena del seu besar contrastava amb l’ímpetu amb què treballava la meva polla, i això que es limitava a friccionar-la per damunt la roba.

Afortunadament, el trajecte no va donar per més, perquè de ben segur que m’hauria escorregut allà mateix. Ens va costar sortir, tot i l’esforç del noi de color que procurava obrir-nos pas i que es va acomiadar amb un darrer somriure. Dissimuladament em vaig cordar la cremallera tot comprovant que tot i l’excitació no havia deixat rastre exterior als pantalons. Un cop a fora vam agrair l’alenada d’aire fresc, malgrat el dia assolellat que feia. Ens vam mirar i no vam poder contenir el riure per l’estona que havíem passat al metro, mentre ens foníem en una abraçada.

– Ets molt bèstia – vaig dir-li jo enriolat – de fotre’m mà al mig del metro!
– Jo? Això tu, que no paraves de fer-me pessigolles sobre les calcetes.

Autor: Joan

Sola amb l’Agnès

Sempre havia vist l’Agnès com una de les millors amigues, desenfadada, riallera, una mica descarada, però sobretot com a còmplice en les nostres aventures. Moltes vegades ens havíem canviat la roba, o ens havíem banyat plegades, de manera que el seu cos m’era ben familiar. Un cos esvelt, més que no pas el meu, un mitja melena i uns pits a la mida justa d’una copa de cava tipus madamme Pompadour. És una noia que es fa mirar, però no hem rivalitzat mai per això, potser perquè jo també tinc les meves armes, i com a bones amigues hem actuat plegades a l’hora de buscar-nos aventures.

Però avui em mirava l’Agnès amb uns altres ulls. Des de la cuina, la veia allà asseguda al sofà amb una brusa desmesuradament escotada, amb els peus alçats damunt la tauleta i lluint unes cames més que insinuants. Estava realment preciosa, i provocativa. Havia vingut a casa perquè jo l’havia convidada per agrair-li que m’ajudés en el joc que vam tenir la setmana passada amb en Joan. I ho havia fet molt bé, per cert. Em va quedar gravada la imatge de la seva esquena, nua, amorrant ella el seu sexe a la boca d’un Joan que no s’acabava de creure el que li estava passant, mentre jo cavalcava d’incògnit embogida sobre la seva polla. En Joan va tenir un orgasme espectacular; de les revinclades que feia tot el seu cos va venir ben just que no em fa caure a terra. Sort n’hi va haver que vaig agafar-me a la cintura de l’Agnès, i això em va permetre mantenir l’equilibri. I em va despertar unes noves sensacions, amb el contacte d’aquella pell suau, tesa, i extremadament sensible en aquells moments. Vaig acabar compassant els meus moviments follant amb en Joan, amb els de les mans que, a més de mantenir l’equilibri, resseguien el cos de l’Agnès des del darrere.

I ara era allà, sola, però amb els mateixos aires provocadors, que no podien anar adreçats sinó a mi. No havíem parlar més d’ençà de l’altre dia, i jo simplement pensava en passar una tarda xerrant de les nostres coses, i probablement també de l’experiència amb en Joan. Vaig donar-li la cervesa i em vaig asseure al seu costat. Ella amb prou feines si es va remullar mínimament els llavis i va deixar la gerra a una banda, alhora que col•locava les seves cames a la meva falda. Un altre dia, de ben segur que hauria interpretat el gest com una forma d’acomodar-se amb tota la confiança que ens teníem, però avui no podia resistir la temptació d’acariciar-les amb la mateixa suavitat que en Joan em sol acariciar a mi.

Ella es deixava fer, amb una cara d’inequívoca complaença. Les dues mans resseguien tota la llargada de les cames com un nen petit que juga a fer carreteres damunt la sorra. Per un cap arribava fins a la punta dels dits, després d’haver fet caure’n les sandàlies, i per l’altra amb la mà estirada arribava just a tocar les seves calcetes, negres i de puntes. Vaig veure que aclucava els ulls probablement per concentrar-se millor en les carantoines que li feia. No m’havia fixat mai en l’olor perfumat que li feien els peus, i, essent per a mi la primera vegada, vaig començar a assaborir aquells dits que es movien lentament al ritme de les meves llepades. Alguna vegada m’havia pensat, en veure-ho a fer a altres, que en posar-se a la boca el dit gros del peu una podia imaginar-se que estava xuclant un membre viril. Però, no. Avui sentia un enorme plaer ensalivant aquell dit femení, fins al punt que l’excitació m’acreixia per dins i notava les palpitacions del meu sexe.

Aviat no en vaig tenir prou i la meva boca va relliscar cames amunt, desitjosa de compartir les seves humitats amb les més íntimes de l’Agnès. Em vaig posar de genolls en terra per tenir ben a l’abast la flor amorosida del seu sexe. Ella mateixa va apartar la petita tela que el cobria, indicant-me el camí que havia de recórrer la meva llengua. De seguida vaig adonar-me que no tenia res a veure amb l’olor intensa i penetrant del sexe masculí, però era igualment embriagadora i absorbent. La meva llengua corria delerosa entre els plecs dels seus llavis vaginals, amb petites incursions cap a l’interior, animada encara més pels petits sospirs de plaer que deixava anar ella.

Tenia les mans aferrades a les seves cuixes i el cap enclastat al seu sexe. La seva respiració s’accelerava per moments, i amb una mà es refregava el clítoris cada vegada amb més força, mentre amb l’altra s’agafava el pit comprimint-lo descontroladament. Vaig pensar que jo no havia de perdre el control de la situació i dedicar-me de ple a satisfer-la a ella. Tot d’una, vaig notar que m’agafava pels cabells i m’amorrava encara més a aquella font xorrejant en què s’havia convertit la seva xona.

Alternava els xuclets amb les penetracions de la llengua i petites mossegadetes sobre el seu clítoris, però ella no en tenia prou i va començar a cridar un “més, més…” que a mi m’excitava sobremanera. No em quedava sinó recolzar la labor bucal amb els dits que s’endinsaren fàcilment en el seu interior. Furgava desesperadament tant al seu sexe com al cul, a mesura que s’incrementava l’alteració de l’Agnès, simulant amb els dits una doble penetració. El meu cos es recargolava en un tremolor incessant, sense perdre la posició de la meva boca que recollia goluda les seves essències que fluïn del seu sexe sense parar, i sense deixar de maniobrar amb els dits per portar-la fins al límit.

Tot d’una va fer un crit, vaig notar una darrera estirada de cabells, transformant tot seguit l’agressivitat en carícia relaxant, sobtada encara per alguna convulsió tardana com si fossin les rèpliques d’un terratrèmol. I la meva boca s’inundava dels seus fluids que a mi sabien a glòria, i a victòria.

– Moltes gràcies, Agnès. – Va ser la primera cosa que se’m va acudir en aixecar el cap, atordida encara, del seu entrecuix. I la vaig besar com no havia besat mai una dona.

Autora: Carla

Tres millor que dos

La Carla s’havia emmarranat que ara era el meu torn de jugar amb la provocació. Ella s’ho havia passat bé la setmana passada al Port Olímpic, provocant un milhomes que es devia pensar que havia fet la gran conquesta. A ella li va ser fàcil, és cert, però per a un home és molt diferent. Érem a la terrassa d’un restaurant on m’intentava convèncer que ho havia de provar. Segons ella era molt senzill: es tractava de provocar, sense manies i sobretot amb cara de desig, la primera noia que se’m posés al davant.

Mentre parlava, aprofitant que les tovalles queien generosament pels costats de la taula, movia el seu peu buscant el fregadís amb les cames, i després anava pujant fins a instal•lar-se’m a l’entrecuix. Jugava a fer-me pessigolles amb el peu, i de tant en tant pressionava sobre el meu sexe. Combinava el contacte físic, encara que fos de sota mà, amb els comentaris del que imaginava que podia fer jo si m’ho proposava. I això m’anava escalfant. D’entrada m’hi vaig negar, però aviat ens vam posar a fer córrer la imaginació: ella marxaria i potser es quedaria en algun lloc discret per observar-me; jo havia d’intentar provocar alguna noia que passés per allí i veure fins on podia arribar; si tot anava bé, podia ser que ens quedéssim jugant a la taula mateix, que anéssim a buscar un lloc més discret, o fins i tot que me l’endugués a casa. Això darrer no sé si li va fer tanta gràcia a la Carla. Però s’hii va avenir amb la condició que em trucaria unes hores més tard perquè li expliqués com havia anat, i, si ens venia bé, repetir la jugada amb ella.

Al final vaig acceptar, convençut que tot acabaria sense poder pescar ningú, potser amb més d’un retret o atzagaiada verbal d’alguna noia ofesa, i que al final aniríem la Carla i jo, a casa meva o a la seva. De tota manera, entre els tocaments que m’havia fet, la conversa més aviat picant i la incertesa del que podia passar em trobava un xic nerviós, i notava un principi d’erecció que em demanava marxa.

Aquesta vegada vaig pagar el compte amb anticipació per si sortia l’oportunitat de fer una escapada. Ja sol a la taula, vaig enretirar una mica la cadira per poder-me obrir un pèl de cames, amb una mà caiguda molt a prop del sexe com qui no vol la cosa, i amb l’altre provant gestos insinuants inicialment molt subtils, on intervenia també la llengua i en general tot el cos. Vaig procurar aguantar la mirada a més d’una noia, tal com m’havia dit la Carla, però res: algunes ni tan sol em veien, d’altres giraven la cara dissimuladament cap a un altre costat, i com a molt vaig aconseguir que una em somrigués, però no va fer el més mínim gest d’aturar-se.

Ja començava a desesperar, quan em vaig fixar que dues taules més enllà hi havia una noia sola que em mirava tota divertida. Devia haver descobert el meu joc i, naturalment se n’enreia. Vaig estar a punt d’aixecar-me una mica avergonyit, però fent el cor fort vaig optar per fer una darrera temptativa. Li vaig somriure i, ara més descaradament, li vaig fer un gest invitant-la a acostar-se. Ella no es va moure, però tampoc semblava una actitud de refús, de manera que hi vaig anar jo.

No m’esperava que fos tan fàcil. De seguida em va confessar que m’havia estat observant, que li havia fet gràcia la manera tan directa de cridar l’atenció, i que ho trobava divertit. No vaig dir-li res del nostre joc amb la Carla, evidentment, però amb tota naturalitat li vaig explicar que em venia de gust lligar-me algú, així, per la cara. Comptava que ella ho podia reprovar més o menys, però en tot cas estava convençut que se’n sentiria al marge. Però, sorprenentment per mi, es va aixecar per dir-me a cau d’orella “serviria jo per a completar el teu joc?”, i es va asseure a la cadira del costat.

Al cap de poc, ja estàvem abraçats. Ella em morrejava amb una certa agressivitat mentre amb una mà m’amollava les cuixes, sense gosar anar més amunt on hauria trobat un membre eufòric que maldava per alliberar-se de la pressió de la roba. Jo li acariciava tot el cos, fent lliscar la mà des de l’espatlla fins a les cuixes, també sense passar-me tenint en compte on ens trobàvem. Per sobre de les seves espatlles vaig resseguir l’espai de l’entorn per si hi veia la Carla, però no era en lloc. A la noia se la notava realment engrescada, excitada. Excessivament per ser una prostituta, tal com em va passar pel cap, pensant que d’un moment a l’altre em posaria un preu per a continuar.

– Vols venir? – em va dir amb decisió, sabent que no m’hi negaria, encara que no m’aclarís on volia anar.

Un taxi ens va portar a l’adreça indicada, que tampoc era tan lluny d’on ens trobàvem, i en baixar ella va ser molt explícita a l’hora de reclamar que em tocava pagar a mi. De moment, el preu de l’aventura era irrisori. Un cop al pis, al seu pis, em va abraçar per dir-me consirosa que ella també tenia un desig: tapar-me els ulls. Ja tenia una bena gruixuda preparada, que em va col•locar un cop estirat damunt d’un llit.
Em trobava, a cegues, en una habitació amb una dona desconeguda, però no tenia por. La seguretat que palesava ella em donava tranquil•litat. Vaig notar el pes del seu cos damunt meu. La seva llengua va començar a recórrer a través del coll i les seves mans obrien pas descordant els botons de la camisa. No veia res, però podia sentir la suavitat dels seus dits i la humitat de la seva boca que resseguien tots els racons a mesura que m’alliberava de la roba. Les palpitacions se’m feien cada cop més perceptibles, em tremolaven les mans que palpaven a les fosques tot comprovant que també ella anava deixant al descobert la nuesa de la seva pell.

– Les mans quietes. – em va dir amb la mateixa autoritat que abans, alhora que me les col•locava estirades enrere per sobre del meu cap.

Es devia aixecar per acabar de treure’m la roba. Tota. El meu fal•lus, ja lliure del tot, apuntava enlaire delerós de capbussar-se en cavitats humides. Un silenci més excitant encara, i unes mans que iniciaven un massatge suau per tot el cos. Eren petits tocs, amb breus intervals per reaparèixer per un altre costat. Una llepadeta als mugrons em va provocar una esgarrifança de plaer, que ella va percebre de seguida tornant-hi després amb el rovell dels dits que lliscaven àgils i amb pessigadetes insinuants. Cada cop que ella s’apartava em provocava una tensió enormement excitant, al no saber quina part del cos rebria un nou estímul: un petó a la punta del gland em va arrencar un sospir; ara era un dels seus mugrons el que es passejaven pels meus llavis, i la meva llengua va acudir presta a fer-li homenatge, sense trencar, però, l’harmonia del moment; tot seguit, un massatge que arrencava des de la punta dels dits del peu per anar a morir just arran de testicles…

Amb la Carla havíem tingut moments de passió descontrolada que ens portava fins a límits insospitats. En canvi, aquesta vegada em sentia igualment excitat, em bullia la sang per dins, però el cos estava relaxat gaudint cada segon i cada mil•límetre de contacte de les nostres pells. “No diguis res, no et moguis” va insistir ella col•locant-se de genolls damunt del llit, a banda i banda del meu tors. Es tirava una mica endavant i m’arribava l’alenada intensa del seu sexe, i enrere topava amb el meu membre sense encertar a clavar-s’hi. Es va tirar una mica més amunt, de manera que aixecant el cap vaig poder assaborir per primer cop aquell sexe amarat d’excitació i de plaer. Ella mateixa em va agafar el cap amb les dues mans per sostenir-lo en posició d’acariciar amb la llengua des del clítoris a la cavitat més pregona. Quan, perdent el control, em desesperava xuclant els plecs d’aquella entrada brollant per extreure’n totes les essències, ella m’apartava amb un “tssst… tranquil”. Em va agafar les mans per conduir-les als seus pits, que jo no gosava sinó temptejar amb la mateixa suavitat i delicadesa que em tractava ella.

Tot d’una va pressionar amb més força amorrant el meu cap al seu sexe, de manera que se’m feia difícil la respiració. Instintivament vaig apretar també els seus pits arrencant-li un sospir de plaer. I va ser llavors quan vaig notar un moviment sobtat al llit i la meva polla, que brandava desesperada, es va trobar engolida per un altre sexe que m’havia cavalcat just al darrere d’ella. No vaig tenir temps de reaccionar, i molt menys de pensar d’on havia sortit aquell nou sexe que feia explosionar totes les emocions contingudes. Les dues noies van posar-se a cavalcar-me enfollides, l’una abeurant-me dels seus fluids que ara corrien torrentosos i l’altra enfondint-se la meva polla amb una frisança incontenible. Tot el cos se’m va convulsar violentament, amb una descàrrega de foc que partia del meu interior per eixir per totes bandes. M’aferrava amb força al sexe i als pits de la noia que tenia al davant, mentre el meu arqueig feia perillar l’equilibri de la noia que tenia follant-me al darrere. Els gemecs es van convertir en crits de plaer i d’excitació en un èxtasi total, indescriptible, que afortunadament només va durar uns instants perquè hauria estat irresistible.

Les dues noies es van desplomar damunt meu. Vaig respirar profundament, intentant recuperar l’alè, alhora que sentia el seu panteixar igualment exhaust. Estàvem amarats de suor, i de vida.

Tan bon punt vaig anar per treure’m la bena del ulls, una veu ben familiar m’ho va aclarir tot:

– Et presento l’Agnès – Va dir la Carla, que tot seguit va esclatar a riure encomanant-lo tant a la seva amiga com a mi. – No és que desconfiés de les teves possibilitats, però, per si de cas, ella es va oferir a donar-te un cop de mà.

Autor: Joan

Una provocació controlada

Les trobades amb en Joan s’han convertit en una mena de joc. De moment hem decidit no barrejar-hi per a res les nostres vides particulars, cadascú fa la seva sense haver de donar cap mena d’explicació, però mirem de gaudir al màxim els moments en què estem junts. I ens ho passem francament bé. Per nosaltres és un joc: jugar amb els nostres cossos sense haver de pensar en res més ni donar-li cap transcendència.

També ens ho prenem com una mena de joc en què es tracta d’anar superant nous reptes. Avui, li he proposat d’anar a sopar al Port Olímpic, amb sorpresa inclosa. De fet, ni jo mateixa sé ben bé en què consistirà la sorpresa, o com a mínim en desconec el resultat. Ja sé que no és gelós, però tenia ganes de comprovar-ho.

M’ha passat a recollir a les vuit, a la placeta. Jo m’he posat una roba provocativa amb ganes, una faldilla exageradament curta que per això mateix no em poso gaire be mai, amb unes sabates de taló alt per remarcar més les cames, i un top que ensenyava més que no tapava. A sobre, m’he pintat una mica més del compte, més que res per cridar una mica l’atenció. I amb ell segur que ha funcionat, perquè quan m’ha vist ha exclamat un “guauu… on vas així, nena?”, que no sé si s’hi barrejava una punt d’admiració, un altre de desig, i potser també una mica de reprovació. Li he hagut d’aclarir de seguida que la sorpresa no era aquesta, sinó el que li demanaria de fer després del sopar.

No teníem taula reservada, però hi havia lloc de sobres. He triat una taula situada a la part exterior de la terrassa. Li he dit que m’agradava veure la gent que passejava, però ell ja ha entès que més aviat volia que em veiessin a mi. Ha estat un sopar agradable, en Joan és de bona conversa i hem parlat una mica de tot, menys de la sorpresa que li tenia reservada per a les postres.

Mentre anàvem parlant, i entre queixalada i queixalada, anava estudiant les posicions que podien cridar més l’atenció. Tot i que tal com anava vestida era difícil que tingués calor, sovint sacsejava la diminuta peça de roba com si volgués ventilar-me una mica, mostrant una mica més els pits, i hi passava la mà suaument amb aire sensual. M’obria de cames de manera que els qui venien de la banda de mar podien obtenir una bones vistes del meu entrecuix, i estic seguir que era al seu abast el blanc de les calcetes. M’he fixat que més d’un i més de dos han repetit dissimuladament el recorregut per parar més atenció a l’espectacle que els oferia. Fins i tot els he somrigut per donar-los a entendre que ja me n’havia adonat. En Joan, de tant en tant, amb un to divertit i acceptant la meva actitud juganera em comentava la tria visual que anava fent de les meves preses: algunes les trobava encertades, altres no tant.

Un home gran, d’una cinquantena d’anys, s’havia assegut no pas per atzar uns metres enllà sota una palmera des d’on segurament obtenia les millors vistes; no gaire més lluny uns joves s’havien aturat, i per les mirades que em feien segur que parlaven de mi o del meu cos, que no és ben bé el mateix; mentre que un noi de mitjana edat anava amunt i avall, una mica nerviós, potser perquè no se sabia estar de fer una i altra passada, alhora que devia tenir por de ser descobert.

Va ser el moment oportú de fer la proposta a en Joan. Ell se n’havia d’anar i tornar quan li semblés oportú, per salvar-me d’un assetjament més que previsible. Va entendre de seguida el joc, i no hi va posar cap objecció. Es va aixecar, em va fer un petó carregat de passió però que jo vaig interpretar que també insinuava un “ja en parlarem”, i va marxar.

Em trobava sola, amb un vestit i un posat que era tota una provocació, i una petita munió de voyeurs que va créixer per moments. No gosaven fer el pas, però ara miraven descaradament. Jo els tornava la mirada amb un somriure, m’ajustava el top més que res per a marcar la voluptuositat dels meus pits, en més d’una ocasió hi posava la mà per tal que poguessin imaginar que hi tenien la seva, movia i encreuava les cames imitant l’escena eròtica de la pel•lícula, i acabava assaborint amb delectança el sorbet de llimona que tenia al davant.

Vaig escriure damunt les tovalles de paper la meva hipòtesi: el vell faria el primer pas per acostar-se, però si no li posava molt bé no passaria d’aquí; els joves en cap cas no es mourien i marxarien tan bon punt algú s’assegués a la meva taula; havia de ser un altre perfil, el qui realment gosés traspassar la barrera inexistent, que tampoc era el de l’home de mitjana edat excessivament tímid, probablement casat, que feia estona que donava voltes per allà.

I certament, va ser l’home gran el primer en aixecar-se i dirigir-se cap a mi. Em va repassar de dalt a baix, i potser més de baix que de dalt, però va passar de llarg. Probablement va tenir por que vingués el meu acompanyant, ja que ens havia vist des de feia estona. Finalment, vaig veure venir la presa ideal: devia tenia un trentena d‘anys, un posat xulesc, pantalons molt ajustats i camisa també negra una mica oberta. Aviat va tenir la vista clavada en mi, i jo li vaig aguantar la mirada. A mesura que s’acostava jo feia un lleuger moviment amb el cap com si l’estigués repassant jo a ell. Em va somriure i jo m’hi vaig tornar, alhora que prenia de nou el sorbet de llimona per poder insinuar la llengua damunt els llavis.

– Estàs sola? – em va dir, plantant-se al davant, però ja disposat a agafar cadira.
– Sembla que sí, no? – vaig fer jo amb una certa ironia.

Jo mateixa li vaig oferir la cadira que tenia al costat i ell no va desaprofitar l’ocasió tot i que ell ja estava a punt de seure a la que hi havia a l’altre cantó de la taula. Encara no m’havia dit quatre paraules sobre què hi feia una noia sola com jo en un lloc com aquell i sobre la bondat del temps que feia de bon aprofitar, que ja tenia un braç damunt el respatller de la meva cadira, sense tocar-me encara, i amb l’altra mà gesticulava procurant donar-me petits copets a les cuixes com si fos accidentalment.

Jo procurava de parlar el mínim, amb respostes sempre imprecises però obertes a possibles interpretacions. Vaig fixar-me en els seus pantalons per adonar-me que l’home s’estava excitant per moments, fins al punt que va haver de fer un moviment amb els dits, per damunt la roba, suposo que per posar-se bé la polla que devia trobar-se incòmodament encaixada. Gastava una colònia potent, amb personalitat, que no vaig saber identificar, però que se’m va fer molt més perceptible quan es va acostar per dir-me a cau d’orella que “estava molt bona”. Vaig notar que el braç que recolzava en el respatller de la meva cadira es deixava caure damunt l’espatlla, i la seva mà m’estrenyia per l’altre cantó. Un calfred especial va recórrer el meu cos i em va fer venir una esgarrifança que ell va aprofitar, ràpid de reflexes, per abraçar-se més fort dient-me si tenia fred. Les seves mans eren càlides, l’una sobre les espatlles i l’altre iniciant un lent recorregut per les meves cuixes, però la veritable escalfor la notava jo per dins.

– Però, què fas? – li vaig dir jo simulant un cert enuig – D’un moment a l’altre pot venir el meu xicot…

L’home va interpretar, doncs, que era més qüestió d’estar a l’aguait que de tenir prohibit continuar amb el seu manoteig.

– I t’ha deixat sola aquí? – replicar amb to desafiant, com reivindicant el seu dret a ocupar el lloc vacant.

No em va donar temps a respondre. Va agafar el meu cap amb les dues mans i em va fer una morrejada que inicialment jo vaig rebutjar cloent els llavis, però que aviat van cedir amb l’entrada delerosa de la seva llengua. Jo m’hi vaig tornar amb la mateixa moneda, alhora que posava la mà sobre el seu pit, buscant l’escletxa per endinsar-la. La seva mà va baixar de la cara cap al col i d’aquí cap a la base dels pits que va amollar sense manies.

– Som al mig del carrer! – vaig fer jo, en un moment de respir.
– Vols que anem a un altre lloc? – em va guanyar de nou la partida.

Aquesta vegada vaig ser jo qui no li va donar temps a pensar una resposta, abraonant-m’hi al damunt i enclastant els meus llavis sobre els seus. Aviat ens vam oblidar d’on érem, i vaig agrair els dits que fent-se un lloc entre les calcetes furgaven el meu interior que ja era un riu d’efluvis incontrolable. Jo no vaig gosar posar mà sobre el seu paquet i em limitava a resseguir-li el cos, des de la cuixa fins al tors, procurant un breu contacte només de passada sobre el seu sexe. M’estava encenent per dins, i més quan destrament encertava a estimular el meu clítoris amb un moviment ràpid de dits que es feia cada vegada més fort. Inconscientment vaig ser jo mateixa qui em vaig posar la mà dins l’escot generós per pessigar-me el mugrons que tesos d’excitació reclamaven ser xuclats i engolits per una boca ardent.

La visió d’en Joan assegut on abans hi havia l’home gran observant-nos em va fer despertar, i decidir que el joc s’havia acabat.

– El meu xicot! Corre…! – vaig cridar-li a l’orella tot desfent-me de la seva abraçada.

De l’ensurt va quedar paralitzat, i la que vaig córrer vaig ser jo cap a en Joan que no va poder contenir el riure, i mentre m’encerclava amb els seus braços repetia “ets ben boja, eta ben boja!”. Vam córrer cap a casa meva on ens esperava una nit realment boja de sexe, desitjosa com mai de veure satisfets els meus ardors que havia encès aquell desconegut, a qui vam poder veure encara de lluny, assegut a la taula amb el cambrer al davant potser reclamant-li el compte del sopar.

Corredisses a la plaça de la Universitat

M’esperava a la sortida de la Universitat on havia anat a recollir uns papers. Tal com havíem quedat estava allà, asseguda en un banc al mig de la plaça, probablement seguint les evolucions d’uns grups d’skaters que feien mil i una piruetes amb els seus monopatins. Duia una faldilla més aviat curta, de roba texana, que amb les cames encreuades feia ressaltar encara més unes cuixes molsudes de bon veure. Però no semblava que aquest fos l’interès dels acròbates patinadors, més pendents de la presència de la guàrdia urbana sempre vigilant per l’acompliment de les ordenances municipals.

M’hi vaig acostar pel darrere, sense que em veiés, i li vaig posar suaument les mans damunt les espatlles cobertes per una caçadora texana de conjunt amb la faldilla. Ella no es va moure, com si no hagués notat la meva presència. Continuava mirant l’espectacle gratuït que tenia al davant, amenitzat a voltes per les corredisses d’un grup de venedors ambulants que muntaven i desmuntaven les paradetes a una velocitat encomiable, segons si ensumaven, aquests també, la presència dels agents policials.

Vaig començar a fer petits moviments de pressió, amollant amb els dits a l’estil d’un massatge de cervicals. La Carla va tensar una mica el cos, amb un lleu sospir, i s’hi va posar bé sense girar-se. Aviat vaig adonar-me que la rigidesa de la roba texana no era la superfícies més adient per a fer lliscar els dits en aquell massatge improvisat, i vaig optar per desplaçar-los cap al coll. Ara podia moure els polzes pressionant en sentit ascendent, tal com havia vist fer en massatgistes professionals. Notava la calidesa de la seva pell, relaxada, i ella responia amb petits moviments del cap que denotaven un estat plaent. No vaig poder resistir la temptació i vaig besar-li delicadament el coll, allargant el contacte dels meus llavis que es desplaçaven fins al lòbul de l’orella.

– Ah!. Eres tu? – Va exclamar la Carla tot girant-se fent veure que l’havia sorprès.

No vaig saber com interpretar aquest dubte sobre la meva autoria dels amanyagaments que ella havia acceptat complaguda. En una forçada posició, jo des de darrere del banc, ens vam fer un petó, i de seguida es va aixecar invitant-me a caminar. En aquells moments la corredissa d’skaters i de subsaharians amb fardell a l’esquena era la definitiva: dues patrulles s’havien aturat just a l’entrada del metro.

Vam tirar avall per la Ronda de Sant Antoni. Ella m’agafava per la cintura i jo li tenia la mà damunt les espatlles. No teníem cap pla preconcebut, simplement caminàvem parlant del que havíem fet durant aquests dies sense veure’ns. De cop, vaig notar que la Carla se m’agafava amb més força, buscant un contacte més directe, fins que es va girar per demanar-me un bes, ara més intens, que denotava una certa passió o si més no desig de comunicar que estava amb mi.

No me n’havia adonat, però la filera de noies que en actituds provocatives assetjaven possibles clients havia generat en la Carla una sensació d’incomoditat. Només de mirar-li els ulls vaig llegir-hi la voluntat de sortir d’allà, així com un altre desig que li venia de més endins. Sense més comentaris, vaig trencar per un d’aquells carrerons fins arribar a la porta de la Paloma. No semblava que li fos estrany el lloc. Només d’entrar un noi perfectament arreglat, certament més atractiu i amb més planta que no pas jo, ens va acompanyar a una habitació amb la més absoluta de les discrecions. No vaig tenir temps de demanar a la Carla si volia prendre alguna cosa. L’home havia desaparegut pel corredor i ell m’abraçava per l’esquena.

A l’habitació, d’un disseny molt simple però modern, no hi havia pràcticament mobiliari: el llit, una tauleta i una cadira. Tampoc necessitaven més els clients d’aquell lloc. Volia treure la jaqueta de la Carla, però ella mateixa m’ho impedia atrafegada com estava en descordar-me els botons de la camisa. Vaig acostar els meus llavis als seus incrementant a poc a poc la intensitat del petó, fins que vam deixar pas a les llengües que frissaven per intercanviar-se sensacions i sabors. La seva jaqueta, ara sí, va caure al mateix temps que la meva camisa, i notava les seves mans que palpaven el meu tors com volent-lo abastar del tot. Notava la seva respiració cada cop més accelerada, un tremolor que s’apoderava de tot el seu cos i un desig incontenible que la portà a mossegar-me els llavis.

No sé si em va fer mal, però sí que em va transmetre una ardor com feia temps que no sentia. Volia abraçar-la ben fort, però se m’escapava de les mans. Els seus llavis van anar baixant pel coll fins a l’alçada dels mugrons. No li havia dit ni ho havia experimentat en les trobades anteriors, però de seguida va notar que m’excitava especialment que em xuclés amb força aquesta part del cos. Mentre la seva boca estava aferrada al meu pit, les mans s’apressaven a aixecar-se la samarreta fins a l’alçada de les sines. Aquí, va haver d’interrompre la seva voracitat succionadora, i va deixar que l’ajudés a treure’s la peça de roba que cobria el seu cos.

No portava sostenidors, i jo no vaig esperar que s’hagués tret la samarreta per abraonar-m’hi fins al punt de fer-la caure d’esquena al llit. I jo al damunt. Vaig riure en veure-la amb la cara tapada i els braços immobilitzats per la samarreta que s’havia quedat a mig camí. Vaig aturar-la perquè es mantingués en aquella posició per recrear-me amb aquell cos que se m’oferia pletòric. Els dits recorrien gaire bé sense tocar-la aquella pell suau, provocant-li unes esgarrifances de plaer i d’excitació. Feia cercles concèntrics entorn dels seus pits que puntaven enlaire amb uns mugrons rosats, ja endurits. Vaig jugar-hi una estona amb la llengua, mentre sentia uns primers sospirs apagats per la samarreta que encara li cobria la cara. Dels pits vaig baixar fins al melic, moment que vaig aprofitar per agafar-la per les cuixes, obrint-la una mica més de cames.

Finalment ella s’havia alliberat de la samarreta i no semblava disposada a mantenir-se en aquella posició passiva. Agafant-me els braços amb va col•locar just damunt seu per besar-me de nou, alhora que sentia els seus pits aixafats pel meu pes. Ràpidament va iniciar el gest de descordar-me el cinturó, i jo mateix vaig acabar de despullar-me gaire bé sense desfer els meus llavis dels seus que buscaven el màxim contacte possible. Ella es va treure també la faldilla i les calcetes que van volar a qualsevol racó de la petita cambra.

Hauria estat difícil per a qualsevol càmera que hagués volgut enregistrar aquells moments de desfogament, seguir el ritme de les nostres carícies que ara havien esdevingut del tot anàrquiques i sense control. En pocs segons passaven d’una posició a una altra, resseguint tots els racons d’uns cossos amarats de suor però sobretot sensibles a qualsevol estímul. En un moment donat ens vam trobar capiculats, jo assaborint el seu sexe que demanava a crits ser penetrat i ella engolint el meu amb avidesa. La meva llengua s’aturava juganera sobre el clítoris, s’endinsava entre els plecs dels llavis vaginals per enfondir-se fins on li era possible en aquell cau de plaer que poc tardaria en omplir del tot.

Ens havíem dit ben poques paraules, però ara totes haurien estat sobreres. Sospirs, crits i gemecs d’excitació es succeïen en una desenfrenada cursa per assolir la plenitud dels nostres cossos. Les mans i les llengües, descontrolades del tot, resseguien fins els darrers racons aturant-se tan sols, i per breus instants, quan percebien que la carícia provocava en l’altre un nou estremiment de plaer. Finalment, els nostres sexes van trobar l’acoblament que feia estona que havien assolit els nostres cosses, i van explosionar violentament en un orgasme indescriptible.

Costa recordar aquells moments en què un perd el cap i el sentit de la seva existència. Vam tardar encara una estona a sortir, exhausts, satisfets i relaxats alhora. Al carrer tornava a haver-li les fileres de noies esperant els seus clients, davant la Universitat els skaters pugnaven per millorar els seus malabarisme, mentre un noi subsaharià mostrava la seva paradeta atent a qualsevol nova senyal d’alarma.

Autor: Joan