Febrades d’un dissabte a la nit

Les febrades sempre són inoportunes, però la d’aquell dia va ser diferent. Havíem quedat amb uns amics a casa nostra per poder veure en directe la cursa de Formula 1 del Gran premi de Malàisia. I com que degut a la diferència horària la retransmissió era a les cinc de la matinada, vam acordar que després de sopar miraríem alguna pel•lícula o faríem algun joc per passar l’estona i esperar l’hora de la cursa. Al matí, però, ja vaig començar a notar els primers símptomes, i cap al tard em trobava molt aixafada i amb una febre considerable. Sabent com li agrada a en Joan l’automobilisme i que havia preparat la vetllada amb molta il•lusió, vaig demanar-li que no anul•lés la cita amb els amics i que ho féssim igualment. En tot cas, ja seria a temps d’anar-me’n a dormir si em trobava més malament.

I així va ser. Vaig aguantar tot el sopar, però encara no havíem fet les postres que el cap em bullia i em venien uns tremolors que tan aviat podien ser de fred com de calor. Tampoc no em calia dissimular davant dels convidats perquè ja es van adonar del meu estat quan van veure que no deia pràcticament res, cosa gens habitual en mi.

Des de l’habitació sentia el murmuri que provenia del menjador, tot em donava voltes, i vaig aclucar els ulls pensant que difícilment m’arribaria a aixecar quan fos l’hora de la cursa. Les veus cada vegada eren més llunyanes i difuses, com les imatges que desordenadament passaven pel meu cap. No sé si era la febre, que estava entrant en el món dels somnis, o una mica per tot plegat, però el cert és que tan aviat em trobava a la botiga on treballo i no sé per què hi apareixia l’Agnès, com era a la platja amb en Joan i el seu amic Carles, que no em cau gens bé i que ara intentava treure’m el bikini.

La imatge es va esborrar com per art d’encantament, i ja no hi veia ni en Joan ni en Carles, sinó la Sílvia que estirada sobre la sorra m’apartava suaument la tireta del banyador per introduir-hi una llengua que a mi em va semblar sorprenentment freda. Érem soles en una platja deserta, un sol de justícia que em feia suar de valent i ella que xuclava amb suavitat els meus llavis vaginals i els deixava anar fent un sorollet com qui desfà una ventosa enclastada en un vidre moll. Potser m’havia adormit a la sorra i ara em trobava mig atontada pel sol, sense capacitat per a reaccionar. Volia demanar-li que parés, però no em sortien les paraules de la boca, i ben mirat tampoc era això el que volia perquè la sensació era estranya però molt agradable. Va parar un moment quan vaig fer un moviment brusc de tot el cos, com si fos un estremiment de fred malgrat estar amarada de suor. Sentia una ardor creixent al meu interior, palpava a cegues amb les mans i no trobava el cos de la Sílvia per a correspondre-li els seus amanyagaments. Només podia sentir la llengua jugant entre els plecs del meu sexe que notava humit com la resta del cos, però en aquest cas no era només de suor. I de tant en tant, ella furgava amb el dit envaint la cavitat anal provocant-me noves esgarrifances i tremolors.

I de cop la quietud. Sento la necessitat d’acariciar-me els pits, sense força per a esprémer-los com m’agrada que m’ho faci en Joan. Estic estirada en un prat d’herba fresca, puc olorar les flaires de la terra humida, i el brunzir d’uns insectes desconeguts es confon amb un xiuxiueig de veus que em són familiars. Tinc fred, l’esquena em raja i les mans d’en Joan m’abriguen el cos. Perquè estic nua enmig d’un prat indefinit? Uns llavis clouen la meva boca per resposta. Cau una pluja fina damunt un cos brillant com si l’haguessin untat per a fer-lo esmunyedís. Una munió de gatets amb la seva llengua aspra, però terriblement excitant, intenten eixugar-lo recollint un a un els gotims de pluja que em cauen al damunt. Els deixo fer; són inofensius i es deixen acaronar sense deixar de llepar-me amb fruïció. Un pessigolleig incessant m’altera l’esperit però sóc incapaç de fer-hi front. M’he posat la mà sobre el sexe, i ja no són gotims de pluja el que brolla del meu interior. Introdueixo dos dits i els moc a poc a poc, primer fent petits cercles, després pressionant amb les poques forces que em queden. I m’hi complac no sé quant de temps.

Miro el cel i ja no hi ha núvols, sinó un munt d’estrelles que em contemplen. Estic estirada damunt d’una manta al terrat d’una casa que ara mateix no reconec. Deu ser una nit xafogosa perquè no paro de suar. M’he tret la roba. No hi ha ningú. De nou aquella sensació de frisança que em captiva i m’envola cap a cims inesperats. Tinc fred. Demano inútilment que algú m’abrigui, però només una remor de vent cobreix el meu cos i em reconforta. No és el meu cor el que palpita sinó un sexe que precisa ser farcit i embassat com mai. Intento esbrinar qui m’alça les cames, però no hi veig ningú. Les mans no em responen amb la rapidesa que voldria i arriben tard al seu objectiu. La lluna ha escoltat els meus precs i m’inunda, fent-me sentir plena del tot, i compasso els moviments del meu cos al ritme d’una penetració delirant.

Les estrelles ja no hi són. Una llum tènue i difusa embolcalla una cambra absolutament blanca, sense mobles ni finestres, on terra i sostre es confonen. Només les embranzides penetrants que sento en el meu interior, i una breu remor, com abans. El cos es convulsa en un deliri ardent, sadollat d’un membre viril que em perfora. Tiro el cap enrere i un altre fal•lus se m’engola. Succiono com puc i no sé quins llavis responen el meu desvari incontrolat. Vull retenir-los tots dos dintre meu, i que es deixin anar en rius torrentosos. Però sóc jo la que esclato, en un devessall de crits i gemecs indescriptible.

– Estàs bé? – vaig sentir que em deia en Joan, tot abraçant-me com si volgués protegir-me d’algú.
– Uff!!! – vaig fer jo – Si t’expliqués el que somiava….
– No cal, ens ho podem imaginar – va replicar ell tot adreçant-se amb un somriure a la Sílvia i al seu company que es trobaven nus com jo mateixa, al peu del llit.

Autora: Carla

Una orgia escapçada

Segurament va ser un error meu, per xerrar més del compte. No és que ho faci sovint, però aquell dia, a la feina, vam sortir a parlar de temes de sexe. I jo, amb tota naturalitat, vaig explicar la relació oberta que tinc amb la Carla i, entremig, va sortir alguna de les experiències de trobades múltiples com la darrera del Club liberal. En Carles és un bon company de feina, amb qui no tinc massa més relació que la imprescindible del despatx, i com a màxim que haguem anat a fer alguna cervesa a la tarda. En aquell moment, no en vaig fer cabal, però el cert és que ell va mostrar-se molt interessat en aquesta mena de relacions, en el fet que jo em complagués veient la Carla gaudint d’un bon orgasme amb un altre home, mentre que a ella tampoc li importava veure’m a mi follant amb una altra…

Va ser la Carla qui em va fer adonar que la invitació que ens havia fet per anar a sopar a casa seva podia tenir altres intencions que les d’un simple sopar entre companys de feina, amb les respectives parelles. En principi, l’excusa del sopar era poder parlar de la nova proposta d’imatge i projecció exterior de l’empresa; cosa que també hauríem pogut fer a l’oficina mateix, o tots dos sols en sortint del despatx, com altres vegades. I no devia ser casual que la invitació coincidís amb l’endemà de la conversa sobre les nostres relacions sexuals, i que ell em donés una foto on hi sortien, tant ell com la seva dona, amb un posat certament provocador. “És perquè us feu una idea de com som” em va dir com si m’estigués mostrant una foto del casament.

La primera reacció de la Carla va ser dir-me que no estava disposada a seguir-los el joc, i que no m’acompanyaria al sopar. Jo vaig insistir argumentant que potser no hi havia cap altra intenció per part seva, i que potser res no era el que semblava… Finalment, vam arribar a un acord. Ella vindria al sopar, però tan bon punt confirmés que el sopar no era sinó una excusa per a muntar un sarau, ella prendria la decisió que més li vingués de gust: tan podia ser que se n’anés i em deixés a mi allà plantat, com que es deixés anar en una orgia descontrolada.

Com sempre, la Carla tornava a tenir raó. Només d’entrar a casa seva, ja vaig notar que els petons de benvinguda anaven més enllà de la simple cortesia. La dona d’en Carles, la Natàlia, va aprofitar el moment per posar-me la mà a la cintura amb un petit amanyagament que hauria trobat normal amb una persona de molta confiança, però no amb un desconegut com era jo. Encara no ens havíem assegut a taula que la Natàlia ja va fer broma amb els noms d’en Carles i de la Carla, deixant anar que podien fer bona parella tot picant-me l’ullet.

No sé què li havia explicat en Carles, però em va semblar evident que la dona no estava massa predisposada a sentir converses de màrqueting empresarial. Per tant, jo havia d’estar preparat per la sortida que pogués tenir la Carla. Amb un cop de mirar-nos en vaig tenir prou per entendre que estava disposada a exercir el seu dret a reaccionar com cregués més oportú, alhora que també em deixava entendre que en Carles no l’atreia especialment.

Tan bon punt ens vam asseure a taula, vaig treure el tema de la feina, més que res per evitar que la Carla prengués una decisió precipitada. Però els dos amfitrions van respondre a l’uníson, al•legant que ja hi hauria de temps per això, que ara havien de complaure’s amb el menjar, que la Natàlia va deixar anar que tenia un punt d’afrodisíac, i amb temes més divertits per a parlar. La Carla em somreia agraïda en percebre el meu esforç per despistar l’atenció que, no hi havia dubte, apuntava en una sola direcció, però també amb un cert aire de compassió en constatar que no me n’estava sortint.

Va ser un sopar lleuger, a base de petits tastets per anar picant, potser per evitar una excessiva concentració en un plat copiós. Els primers copets per sota la taula no van tardar en arribar, i en el meu cas no provenien de la Carla. Estic segur que ella també era assetjada pel meu company d’oficina. Nosaltres prou que intentaven alleugerir l’ambient introduint nous temes de conversa, però ells insistien derivant-la cap a diàlegs en paral•lel i amb contínues frases de doble sentit. Sovint, la Natàlia posava la seva mà sobre la meva per indicar-me que volia adreçar-se particularment a mi, amb un to juganer i de confidencialitat innecessària.

Cada cop que la Natàlia s’aixecava per anar a buscar alguna cosa a la cuina i dipositar-la damunt la taula, ho feia arrambant-se’m descaradament i fent-me notar la flongesa dels seus pits. En Carles, fent ostentació de ser-ne tot un expert, va engegar un discurs sobre l’alliberament personal, sobre la bondat de deixar-se anar, de desfer-se de prejudicis i, en definitiva de compartir els moments de plaer sense reserves. Semblava el moment oportú per donar el tret de sortida, que la Natàlia va certificar invitant-nos a prendre el cafè i “el que vulgueu després” al sofà. En el moment d’alçar-nos, la Carla es va excusar dient que anava al lavabo.

Si la situació no s’havia acabat de definir a la taula, en part pel meu poc interès però sobretot per les evasives de la Carla, ara els devia semblar que era el moment propici. Disposar adequadament l’escenari per quan es reincorporés la Carla. Mentre en Carles preparava el cafè, apagava alguns llums de la sala i posava una música sensual, la Natàlia sense més preàmbuls se m’abraonà amb una morrejada d’una agressivitat que vaig trobar excessiva. Les seves mans nervioses recorrien el meu cos; aviat van saltar els botons de la camisa i el cinturó es va obrir amb facilitat. Sense massa capacitat de moviment, vaig amassar-li els pits, mentre observava per damunt del seu cap el tragí d’en Carles que ens mirava complagut, esperant la sortida de la Carla.

La Natàlia treballava per tots dos; mentre es treia la brusa i es descordava els sostenidors, m’acabava d’abaixar els pantalons furgant sense massa miraments per engrapar el meu sexe que no podia dissimular l’erecció.

– Vosaltres feu, que nosaltres ja venim de seguida – vaig sentir que deia en Carles, donant per fet que la Carla ja era la seva parella de joc, aquell vespre.

La Natàlia no necessitava que el seu home l’autoritzés, perquè de tota manera ella estava llançada a devorar el meu sexe. Xuclava amb una fruïció digna de veure i de sentir, i el meu cos responia als estímuls, però de forma inconscient perquè ja em veia a venir que allò no podia acabar bé. Les meves mans resseguien d’esma la voluptuositat del seu cos, cercant-ne per pura inèrcia els racons més excitants, però jo tenia la vista clavada en la porta d’entrada al menjador.

– Si no us fa res, us deixo perquè pugueu parlar tranquil•lament de la feina. Jo estic una mica cansada. – La Carla ho va dir traient tot just el cap per la porta de la sala, com si no s’hagués adonat de res, i va desaparèixer tot seguit. Però encara va tenir el temps de reblar el clau: – Ah, Joan. Ja ens veurem demà, eh?

Vam quedar tots d’una sola peça. En Carles no sabia si adreçar-se a nosaltres, potser per descompartir-nos, o si anar a l’encalç de la Carla. De tota manera, coneixent-la, sé que hauria estat inútil, a part que el to de veu i la decisió amb què s’havia acomiadat no oferia cap mena de dubte. La Natàlia va retirar a poc a poc la boca del meu sexe, sense acabar-s’ho de creure. I jo, francament, em trobava en una situació terriblement incòmoda. Anava a aixecar-me per excusar el comportament de la Carla i marxar tot seguit al seu darrere, quan la Natàlia va reprendre la iniciativa engolint de nou la polla que començava a flaquejar.

– No passa res. – Em va dir a cau d’orella però prou alt com perquè ho sentís el seu home – El tracte era que cadascú tenia carta blanca. I si ha fallat la seva carta no és problema nostre.

Era evident que el que havia fallat era la carta d’en Carles, i no pas la de la Natàlia que era jo. Vaig tancar els ulls, una forta inspiració per concentrar-me en el plaer que tornava a sentir de la boca d’aquella dona, i vaig posar la ment en blanc. No em calia pensar res, sinó lliurar-me al plat que se m’oferia. En tornar-los a obrir vaig adonar-me per primera vegada en tot el vespre que el cos de la Natàlia era realment atractiu, apetitós, i valia la pena gaudir-lo.

Mentre la deixava fer, engrescada amb la polla que creixia a la seva boca, amb una mà vaig anar directament a buscar el seu sexe i amb l’altre exprimia el seu pit com si es pretengués treure’n tot el suc. Els meus dits van penetrar en la seva cavitat amarada de fluids que escampava per la zona del clítoris i arribava fins a l’anus. Va fer un gemec, que bé podia interpretar-se com de complaença, en introduir-li un dit tot de cop. I d’una bursada em vaig alçar, subjectant-la perquè no anés en terra, tot abocant-la al sofà amb una violència del tot inusual en mi.

Em va semblar sentir un cop de porta, d’algú que marxava sense dir res, devia ser en Carles; però jo no veia sinó aquell cul que se m’oferia en pompa per a ser profanat. La Natàlia devia endevinar les meves intencions, perquè a l’acte es va posar a cridar un “Així, no. Així, no”, que jo vaig interpretat més com una advertència que allò era nou per a ella, que com una negativa. Tampoc vaig deixar-li massa temps per a pensar-ho: una primera sucada al sexe amarat de la dona per introduir tot seguit la polla en aquell cul, que efectivament era verge. Va ser una batzegada seca, un crit ara sí de dolor, i un moment de pausa; amb la cara amorrada al coixí, em palpava les cuixes amb la mà, suaument, demanant-me un respir alhora que em retenia en el seu interior.

Lentament, vaig iniciar un moviment de bombeig que ella seguia a cops de malucs. Els gemecs ja no eren de dolor, o almenys no només de dolor. Els cossos s’anaven compenetrant, adaptant-se l’un a l’altre. Una plantofada a les natges va marcar un canvi de ritme, que s’anava accelerant, amb noves plantofades a una banda i l’altra. Les meves pulsacions també s’acceleraven i podia sentir-les perfectament en el meu sexe afetgegat per les parets anals no avesades a semblants intromissions.

Un “sí, més, més…” m’esperonà a incrementar la força de les meves embranzides que li enclastaven encara més la cara en els coixins del sofà. Sense deixar de moure’m, vaig allargar les mans per engrapar-li els pits i alçar-la en una posició més forçada. Això va acabar d’excitar-la. El seu cos es convulsionava enmig de sospirs i gemecs demanant-me que no parés. Amb una mà es fregada desesperadament el seu sexe, mentre amb l’altra acompanyava els moviments de les meves envestides..

No sé si no m’hauria corregut allà mateix si no arriba a sonar el timbre de la porta amb un toc llarg i decidit. Ens vam parar de cop. Vaig deixar-la anar, de manera que el seu cap tornà a enfonsar-se en un dels coixins del sofà, i vaig retirar una mica precipitadament el meu sexe d’aquell cul envermellit. Una nova trucada insistent va fer aixecar la Natàlia que, sense posar-se res al damunt es va dirigir cap al rebedor.

Per si anaven mal dades em vaig afanyar a buscar la meva roba, però no vaig tenir temps ni de posar-me els calçotets perquè de seguida van entrar al menjador la Natàlia i la Carla mig enriolades. No van caldre massa més explicacions per completar la vetllada, en la qual la Carla em va reclamar el mateix tracte agressiu que havia dispensat a l’amfitriona.

No va ser fins a la tornada cap a casa que vaig demanar a la Carla què l’havia fet canviar d’opinió per tornar a prendre el cafè que ens havien ofert en Carles i la Natàlia.

– Ah, res. – va dir sense donar-hi importància – . En sortir, vaig anar a fer un gin tònic al bar de la cantonada, fins que vaig veure entrar amb cara de pomes agres el pobre Carles que es va asseure en un racó per a prendre’s un whisky doble.
Autor: Joan

Una nit al Club

La veritat és que a mi el cinema no m’ha entusiasmat mai gaire. Tret d’alguna pel•lícula d’autor, i encara d’alguns directors molt en concret, hi trobo poca cosa interessant. Per això, l’única manera que vagi al cinema és entrant-hi sense ni mirar la cartellera: si no sé quina pel•lícula projecten encara em queda l’esperança que al final no la trobi tan dolenta o ensopida, mentre que si m’aturo a mirar el programa segur que em faig enrere i me’n vaig al teatre o a donar un volt per les Rambles.

Una cosa semblant em passa amb el sexe. Tret de la relació que pugui tenir amb alguna persona en concret, i sobretot amb en Joan, en la majoria dels casos em costa trobar algú que m’atregui especialment des del punt de vista sexual. I menys encara entre els meus amics, amb qui puc compartir moltes coses i els puc apreciar molt; però per a tenir-hi una relació disbauxada, em costa. La veritat, jo prefereixo, tractant-se del sexe, deixar-me portar per l’atzar i llençar-me al desconegut.

Per això, quan en Joan em proposa, i darrerament ho fa molt sovint, de muntar un soparet o una festeta per acabar intercanviant parelles o en un llit rodó, jo sempre en defujo. Potser sóc una mica antiquada en aquest sentit, però em costa imaginar-me segons quins amics, amb qui he compartit bons moments de viatges, de conversa, d’anades al teatre o a concerts…, només com a objectes de plaer.

Així que, davant la insistència d’en Joan per fer un intercanvi de parelles per allò de tastar plats nous justament per a valorar millor els vells, vaig fer la contraproposta d’anar a un club liberal. No sé si el va convèncer excessivament la idea, però tampoc la va refusar. Així que aquell mateix dissabte, havent sopat, ens vam dirigir cap a l’avinguda del Príncep d’Astúries.

D’entrada, a la zona vestida del bar, hi havia força animació. La majoria eren parelles més grans que nosaltres, i jo diria que una bona part eren parelles furtives o muntades per a l’ocasió. I no m’estranyaria que alguna de les noies més jovenetes, acompanyades d’homes molt més grans que no pas elles, no estiguessin en plena jornada laboral. Allí, essent la consumició obligatòria, prenien alguna beguda probablement forta per acabar d’envalentonar-se i, com vam acabar fent nosaltres, perdre’s després a través de les cortines que donaven accés als desvestidors.

Amb un got a la mà i sense més roba que una tovallola que havia de servir també per a cobrir el seient, vam ubicar-nos en un racó de la sala gran, enfront de la pista de ball. D’entrada, no s’hi veia massa gent; o potser era la impressió que donava, ja que l’espai era prou ben dissenyat amb mil i un racons per amagar-se. Se suposa que, en entrar en un local com aquest, tothom ja sap a què s’hi va, però semblava com si calgués aparentar que cadascú anava a la seva fins que l’atzar encadenés una múltiple relació.

A l’altre cantó de la pista, un home de cabell blanc s’abraonava sense massa contemplacions sobre la seva parella, una noia molt més jove que aparentment no hi posava massa entusiasme, però es deixava fer. Ben a prop, uns de més jovenets, que devien estrenar-se en un club d’aquesta mena, es mostraven més continguts, expectants, com si esperessin algun senyal per a començar la funció. El noi li tenia el braç per damunt de les espatlles, mentre amb l’altra mà li acaronava les cuixes; entre frase i frase es besaven discretament. A mesura que ens vam anar acostumant a la mitja foscor, vam descobrir que darrere nostre hi havia una parella dedicats de ple a la feina, ella al damunt amb un moviment que delatava que l’estaven penetrant; i al canto oposat a la porta d’entrada, uns altres que feien anar les mans delerosos, però amb els cossos ostensiblement separats com per a permetre compartir l’espectacle a la resta de la sala. Des de la nostra posició vam poder veure que algú ja havia entès la invitació, i des del darrere participava en la incipient orgia. Un primer contacte per l’esquena, si no era refusat d’entrada, equivalia a una acceptació per unir-se a la festa encara que de moment la parella més exhibicionista seguia impassible el seu joc particular.

Vaig veure que en Joan s’estava posant a to, i vaig posar-li la mà damunt del sexe tant per satisfer-lo com per evitar que es fes tan evident davant de tothom. Ell va respondre acostant la boca al mugró dret i es va dedicar a succionar-lo amb fruïció i delicadesa. Per damunt del seu cap vaig veure com dues parelles, que havien entrat plegades, es posaven a ballar fent una sola pinya al mig de la pista; no és que fessin massa cas de la música suau que embolcallava l’ambient de la sala, perquè ells seguien un altre ritme i una altra simfonia. Vaig agafar el cap d’en Joan per treure’l del meu pit i fer-li una morrejada amb ganes, mossegant aquells llavis molsuts i fent esporàdiques incursions amb la llengua. Un mà es precipità sobre el meu sexe i l’altra m’estrenyia més contra el seu cos.

Amb un “Txiisst… tranquil” volia emplaçar-lo a contenir-se per tal de reservar quelcom per a experiències més excitants, quan els dits amb què friccionaven el membre erecte d’en Joan van topar amb uns altres dits femenins, alhora que una tercera mà em lliscava per l’esquena apuntant a la base lateral del meu pit. Darrere meu, un home de mitjana edat em va somriure maliciosament com un gat fitaria un ratolí abans de cruspir-se’l; però no vaig poder veure la cara de la noia que l’acompanyava, força més jove que no pas ell, perquè ja s’havia abocat damunt la polla d’en Joan aprofitant la meva distracció.

Ens vam mirar entre sorpresos i indecisos. De seguida va entendre que jo no tenia cap inconvenient que continués jugant amb la noia, però que a mi no m’abellia gens la planta d’aquell home amb cara de gat famolenc.

– Anem a dins? – vaig fer jo, tot incorporant-me i deixant a la seva interpretació si em referia només a la meva parella o incloïa en la invitació els nouvinguts.

Vam passar pel davant dels qui uns moments abans s’estaven manotejant de forma tan ostensible i que ara ja s’havien fusionat amb la parella que els havia assaltat pel darrere. M’hi vaig aturar un moment, no sé si amb l’esperança que s’hi quedés l’home de cara de gat famolenc que tenia enganxat al cul o que s’aixequessin ells també i s’afegissin a la festa. Vaig poder veure com l’home aprofitava el moment per a posar-hi mà, sense que ningú més se n’adonés ni en fes cabal.

Una de les sales interiors era ja plena de cossos en dansa, però en la del costat tan sols una parella ocupava un petit racó de l’enorme llit que cobria la major part de la seva superfície. En Joan i jo, com si ens fos indiferent la comitiva que ens seguia, ens hi vam ajeure al bell mig, encarats l’un amb l’altre a una certa distància, units tan sols per una mirada de complicitat i un somriure plaent als llavis. No vaig voler veure res més, sinó deixar-me anar en un mar de sensacions que aviat es precipitarien.

La noia que havia tastat primer la polla d’en Joan va reivindicar el dret a continuar la feina tot just encetada, alhora que algú s’havia col•locat darrera meu aferrant-hi el seu cos i comprimint-me els pits amb les dues mans. Però s’hi havien afegit altres cossos, altres boques, altres mans i altres sexes… La música sonava suau, i els nostres moviments intentaven seguir-ne el compàs, harmoniosament i sense presses. Vaig perdre la noció de l’espai i del temps: tot eren sentits per assaborir la calidesa de boques, algunes femenines n’estic segura, recorrent el meu cos; un sexe que em penetrava lentament des del darrere, i a intervals es retirava per deixar pas a uns dits que furgaven el meu interior; la visió excitant de la noia que havia aconseguit posar en Joan de panxa enlaire per cavalcar-lo amb l’elegància que exigia el moment; un membre no pas excessivament gran que em colpejava la cara i que jo engolia esporàdicament, paladejant-ne les essències…

Se sentien les respiracions accelerades, el xipolleig d’uns sexes amarats compenetrant-se i uns sospirs de plaer que pujaven de to. De tant en tant, amb un “txiiisst…” dissuasori intentava mantenir el ritme pausat del principi per allargar el màxim aquells moments de deliri. Suors, olors i efluvis es combinaven en una barreja embriagadora. I, entre mig, la mirada perduda d’en Joan que maldava per trobar la meva i suplicar-me un respir, alhora que aprovava els meus intents que aquella follia no s’acabés mai.

Com si ens haguéssim posat d’acord, tot d’una, els gemecs i les envestides van començar a descontrolar-se. La frisança d’aquells cossos excitats per una sang que ens bullia per dins es contagiava i s’anava multiplicant sense aturador. No érem conscients d’on teníem les mans que palpaven a cegues, d’on introduíem les llengües àvides de xopes cavitats mai prou ben explorades, ni d’on paraven els nostres sexes embravits.

Una nova embranzida d’un sexe que em penetrava amb desesperació, i que aquesta vegada vaig reconèixer com el d’en Joan, em va fer sortir de dins un crit d’eufòria incontenible. I darrere d’ell una explosió de cossos vibrants, en un tremolor compartit fins a caure exhausts en un munt de plaer indescriptible.
– Uaauuu! – vaig deixar anar alhora que estrenyia la mà d’en Joan.
– T’estimo – em va semblar que responia.

Autora: Carla

Un cos per a ser estimulat

Se m’oferia allà, nua damunt el llit, disposada a servir de banc de proves per a posar en pràctica el que ens havia explicat el dia abans la venedora de tapersex. La Carla havia comprat un bon munt de productes dels anomenats eròtics, i jo li havia ajudat fent-hi la meva aportació. A la tauleta, doncs, un bon mostrari d’estris de tota mena, i ella estirada al llit, immòbil com si res de tot allò l’immutés.

El seu era un desig ben particular. Volia que deixés de mirar-la, almenys aquell vespre, com la Carla amb qui compartíem tantes coses, maneres de pensar i de veure el món, passejades i sopars, nits tranquil•les o esbojarrades, i sobretot moments de passió i de sexe. Havia d’imaginar-la només com un cos passiu, amb el repte de despertar-lo i fer-lo vibrar fins allà on fos possible. Per a mi no era fàcil, però tampoc ho devia ser per a ella que havia necessitat la seva estona de concentració abans d’exposar-se davant meu, freda i impassible, disposada a rebre qualsevol mena d’estímul però amb la voluntat expressa de no posar-hi res de la seva part.

Ben mirat, i ja no parlo de la Carla, el cos de la dona era bell: unes corbes perfectament dissenyades per a ser recorregudes a una lentitud de vertigen; una textura suau que acarona els dits que la palpen; una olor femeninament embriagadora capaç de transportar-me fins a un món insòlit de sensacions; una infinitud de punts erògens, cadascun amb les seves febleses que calia descobrir… Flocades de cabells s’estenien anàrquiques entorn del cap, com si eixissin d’un recipient abocat damunt els llençols. La mirada perduda buscant un horitzó impossible i uns llavis carnosos, closos i inexpressius, a l’espera que algú els donés vida. Els pits es mantenien tesos en un difícil equilibri, coronats per la flongesa d’uns mugrons adormits. Les cames lleugerament obertes oferien el panorama rosat del seu sexe, presidit per un minúscul promontori encara per desencofrar. La figura sinuosa s’allargava fins als dits d’uns peus que no semblaven fets per a caminar, sinó per a ser engolits amb fruïció…

La còrpora d’una bella dorment que calia despertar en silenci, sense la intervenció del meu cos. Primer van ser els dits que lliscaven àgils procurant sentir només el tacte del borrissol allà on n’hi havia, i tot seguit una ploma d’au buscava el pessigolleig d’una pell que semblava resistir-s’hi. Una lleu i imperceptible inspiració delatava una primera resposta en resseguir les aurèoles dels pits, aparentment més fosques del que era habitual, seguida d’un lleuger estremiment en tocar la zona del pubis.

Sense deixar de recórrer aquell cos de punta a punta, a un ritme cadenciós i romancejant pels racons més sensibles, vaig agafar un petit vibrador metàl•lic per seguir el joc a dues mans. M’entretenia dibuixant cercles inacabables entorn de les sines, alhora que notava com es tensava la pell de les aurèoles i emergien lentament els mugrons. Talment un druida combinant bàlsams i conjurs, movia les mans damunt d’aquell pell que començava a eriçar-se, alternant la carícia suau de la ploma amb el fimbreig persistent del vibrador.

Un petita sotragada la va commoure quan amb la punta del metall vibrant vaig deixar al descobert el granet enrogit del seu clítoris. Vaig haver d’aturar el moviment instintiu de les seves mans que havien corregut a protegir aquell punt extremadament delicat. Amb unes tires de robes les hi vaig lligar a la capçalera del llit per evitar noves transgressions del pacte establert. Res no havia de pertorbar el ritual de desvetllament d’aquell cos, que ja començava a donar els primers resultats.

Amb el mateix vibrador vaig obrir-me pas entre els llavis vaginals per descobrir els inicis humitejants d’excitació. El metall vibrador entrava fàcilment en trobar el camí ja suficientment lubricat, i amb la mateixa lentitud el vaig retirar per dipositar-lo ara sobre els seus llavis tot esperant que per ell mateix s’anés escolant dins cavitat bucal. Aquell sabor no li era desconegut i prou plaent com per perseguir-lo amb la llengua que continuava cercant el seu rastre fins i tot després d’haver-lo retirat per emprendre el camí de tornada al seu sexe. Aquí s’enfondí ràpidament i vaig anar incrementant la potència del vibrador, mentre seguia un ritme penetrant que compaginava amb petites oscil•lacions com si pretengués dilatar aquella cavitat que ja emanava fluids incessants.

El vaig retirar de cop, i vaig poder notar un sospir d’alleujament. Però la treva va ser molt curta, perquè tot seguit, desconnectat el vibrador, vaig encarar-lo al seu anus per introduir-l’hi amb delicadesa. Va tensar tot el cos estrenyent les natges, cosa que dificultava la penetració, però ara el pubis li quedava més alçat i vaig sorprendre-la furgant amb un consolador que la penetrà sense més contemplacions. El cos començava a convulsionar-se, i a cada moviment s’enfondia encara més un o altre objecte. Va intentar forcejar amb les mans per desfer-se les lligadures, però només va caldre un gest amb el dit per recordar-li que el seu esforç era inútil, i que jo no feia més que satisfer el seu desig. Per si de cas, vaig creuar les meves cames sobre les seves per acabar d’immobilitzar-la, tot completant la doble penetració de què era objecte.

La seva mirada era de desig, però també de ràbia, de desesperació o de clemència. I no pas perquè li produís cap mena de dolor, sinó per la sensació d’impotència i de pèrdua de control de la situació. Tal com havia desitjat des del principi, tota ella era un simple cos estimulat, del qual n’estava perdent el control. Dels moviments i de les sensacions.

Vaig accionar el dispositiu vibrador que tenia clavat al darrere, somovent-la de nou, alhora que la follava amb el consolador amb un moviment cada cop més enèrgic. Els sospirs ràpidament van derivar en gemecs i petits crits tan inconnexes com incoherents, alternant les súpliques perquè parés amb les exclamacions d’assentiment i les imploracions d’incrementar el ritme si m’era possible. Havia d’aguantar les seves envestides, en un intent desesperat per recuperar la mobilitat de les cames i protegir-se dels embats d’aquells objectes que l’estaven violant.

Vaig deixar-la respirar un moment, el just com per a agafar un altre consolador amb estimulador incorporat. D’una bursada vaig treure el fal•lus que taponava el seu sexe per substituir-lo pel nou, una mica més gruixut. Aquest va entrar amb més dificultat arrencant-li aquesta vegada un crit, probablement de dolor, que vaig ofegar omplint-li la boca amb el que acabava de treure amarat del seu sexe que havia esdevingut una font xorrejant.

Un tremolor incontenible, amb sotragades intermitents, va culminar en uns estremiments d’inusitada violència, que em van provocar un moment d’esglai tement haver-me excedit. Només uns segons, els justos per percebre en els seus ulls una mirada encesa de plaer i de satisfacció. Em vaig deixar caure damunt seu fonent-nos en una besada llarguíssima.

Autor: Joan

Una venda de Tapersex molt professional

N’havíem parlat més d’una vegada, de la possibilitat d’introduir objectes eròtics en els nostres jocs sexuals, però la veritat és que a mi em feia cosa entrar en un sex-shop i en Joan tampoc es decidia. Fins que vaig veure un anunci de tapersex: es tractava d’organitzar una reunió a casa mateix on vindrien a exposar-nos els seus productes. Una ullada al catàleg que oferien per internet em va convèncer de les possibilitats reals de tot aquell arsenal. Però una cosa és el catàleg i l’altra poder tocar el producte abans de comprar-lo. Així que em vaig decidir a telefonar. Una noia molt amable, em va informar que calia reunir un nombre determinat de persones, que se suposava que havien de ser dones, o bé assegurar-los una venda amb un mínim import garantit.

De seguida em vaig adonar que no seria fàcil trobar d’avui per demà noies interessades en una reunió d’aquesta mena. Més enllà de l’Agnès, ja no se m’acudia ningú més. Ho vaig comentar amb en Joan i, tot i que no semblava massa entusiasmat, va considerar que el més fàcil era que ho fes per a mi sola; i en tot cas ell, al final, també compraria alguna cosa per acabar d’arribar a la despesa mínima.

Va ser molt puntual a la cita. A les set en punt tocava el timbre de casa, i en Joan mateix va anar a obrir la porta. Des del menjador vaig sentir com es saludaven i la feia passar amb tota naturalitat.

– Carla, tens la visita que esperaves – va dir ell amb un to seriós mentre tornava a seure a la butaca on estava llegint el diari.

Era una noia que passava de llarg de la trentena. Més aviat baixeta i de carns revingudes. Vestia una pantalons texans ajustats, més que res pel volum de les seves cames i un jersei de punt, de coll rodó. Bufona de cara , això sí, i uns llavis carnosos, sensuals com la seva mirada. Però res a veure amb la imatge que hom podia figurar-se d’una dona provocativa disposada a vendre productes eròtics.

Per la seva forma de parlar, vaig deduir que era argentina, però ni ella no jo no vam entrar en més detalls personals que el de donar-nos el nom. Es deia Clàudia. Ens vam asseure al sofà l’una al costat de l’altra, i en Joan a una butaca a part. Es veia que la noia tenia el discurs ben après, i que estava disposada a seguir un guió perfectament preestablert.

Va començar amb la roba interior, llenceria fina, peces diminutes més per a insinuar que per a cobrir. Hi havia coses boniques, però la veritat és que no era allò el que jo buscava. Després de molt insistir, i veient que no em decidia per res, va optar per impressionar-me posant-se unes mitges reixades amb les obertures pertinents. En Joan no sé ni si va arribar a aixecar el cap mentre la noia es treia els pantalons i les calcetes, i es provava aquella peça estrafolària que només havia vist en pel•lícules porno. Per acabar-ho d’arrodonir, la Clàudia també es va treure el jersei i els sostenidors per posar-se on cosset, que a ella li anava ajustadíssim i provocava que els pits, enormes en el seu cas, s’alcessin sobreeixint més ufanosos encara. Em volia convèncer que aquella mena de peces tornava bojos els homes.

Però aviat va veure que el meu interès es centrava en els joguets que portava en la segona maleta, i en Joan tornava a tenir la vista fixada en les pàgines del diari. Tal com anava, amb els baixos ventilats i els pits enlaire, la noia va començar a treure vibradors, boles i consoladors de tota mena i mesura.

– Aquí hi ha molt per triar – va dir la Clàudia mentre exposava tot el mostrari damunt la tauleta.

En Joan mirava, ara, de reüll tenint com a primer pla unes enormes natges cobertes per aquelles malles d’un color vermellós cridaner. Vaig agafar un penis de làtex d’unes dimensions que a mi em van semblar descomunals i li vaig ensenyar tot rient.

– No es pensi – va intervenir la Clàudia, amb tota naturalitat – Ben lubricada pot entrar perfectament.

– Uf! No ho sé pas – vaig dir jo, tot mirant en Joan per si volia donar-hi la seva opinió.

– Miri, ja veurà…

La Clàudia va untar amb molt de tacte la punta d’aquell enorme fal•lus amb una crema que anava inclosa en el mateix pack. I com si ho hagués fet tota la vida, se’l va començar a introduir molt a poc a poc, amb un moviment circular acompassant la respiració.

– Veu? – va continuar – Ara, amb una mà es pot anar acaronant el clítoris, mentre amb l’altra imita el moviment de bombeig com si un home superdotat l’estigués follant.

– Uauuuh! – vaig exclamar jo, tot notant un pessigolleig en el meu interior.- Ho puc provar?

– No. Ho sento – va replicar tot seguit – Tot això és material de mostra, que per seguretat i higiene només les venedores podem manipular. El que compri se li lliurarà perfectament precintat i amb total garantia sanitària.

Les raons semblaven convincents, però la veritat és que començava a notar que se m’humitejaven les calcetes, senyal que el meu sexe demanava marxa. A mesura que anava mostrant nous artefactes retirava a una banda els que creia que finalment li compraria i endreçava els que menys interès havien despertat.

– Miri, aquest és un vibrador, amb tres velocitats, però que és interessant de saber-lo fer anar acompassant el ritme de penetració i d’oscil•lació.

Mentre ho explicava, se l’introduïa en aquell sexe de llavis carnosos i d’un roig intens, i el treia cobert d’una pàtina viscosa que assaboria amb aparent golafreria. Es tirava una mica enrere, amb els ulls mig tancats i traient la llengua de forma lasciva. Però tot seguit s’incorporà.

– Li haurà de fer ell, no? – Em digué assenyalant en Joan amb un cert menysteniment. I tot seguit continuà adreçant-se, ara, a ell – Doncs va, vingui aquí, a veure com se’n surt.

En Joan va deixar el diari com qui resignadament accepta complir un deure inevitable, i es va agenollar davant seu. Va agafar l’aparell amb la punta dels dits, comprovant el sistema de funcionament, i el va acostar al sexe de la Clàudia. Va dubtar un moment, abans de trobar l’entrada d’aquella cova amagada entre els replecs d’uns llavis tan molsuts, però de seguida va iniciar un vaivé a ritme creixent.

– No tant de pressa!… Així… sí, ara,… segueixi així… – Mentre donava les instruccions, la Claùdia començava a recargolar-se de plaer, recollint-se amb les mans els pits i esprement-los amb una força que s’incrementava a mesura que en Joan també accelerava els moviments amb el vibrador.

Les meves mans van córrer a infiltrar-se per sota els pantalons per apaivagar uns ardors que començaven a fer-se’m insuportables. En Joan seguia enderiat furgant en el sexe de la Clàudia arrencant-li uns gemecs cada vegada més ostentosos. Fins que tot d’una, s’aturà en sec.

– Bé, doncs, així és com funciona. – Va tallar la Clàudia, tot apartant en Joan que va quedar com un estaquirot amb el vibrador a la mà. I tot seguit canvià d’article, adreçant-se de nou a mi – Aquestes boles xineses els posen al cent. Miri.

Va agafar dues boles d’un material relativament tou, en forma de pues com si fossin eriçons, i se les va col•locar a l’interior del seu sexe.

– Veu? Per gota que es mogui les boles li produeixen un pessigolleig molt excitant. Però l’efecte més impactant, ja veurà, és el que els produeix a ells – Va sentenciar mentre feia un gest a en Joan perquè es tragués els pantalons.

Sense dirigir-li la paraula, li va col•locar un preservatiu del mateix color turquesa de les boles, ensalivant-lo amb la boca amb una habilitat sorprenent. I sense donar-li temps a reaccionar, prenent-lo de la polla mateix, se la clavà d’un sol cop. De l’escomesa en Joan va perdre l’equilibri i se li abraonà damunt d’aquell pitram immens que actuà d’amortidor.

– Au, va, que no ha estat res! A veure com es mou, ara?

La cara d’en Joan era tot un poema, amb els ulls desorbitats de sorpresa, d’excitació i no sé si també una mica de dolor. Però va començar a bombejar amb força, primer amb uns sospirs lleugers, després amb uns gemecs que es tornaven d’eufòria i que l’haurien fet esclatar si ella no l’hagués tallat de nou.

– Bé, hi ha també aquests vibradors amb estimulador incorporat, les boles xineses tradicionals, vibradors anals…

De nou en Joan havia quedat allí palplantat sense saber què dir ni què fer, amb una excitació més que evident i un sentit de frustració semblant al meu. Havia d’interrompre jo també l’acció masturbadora de les mans, mentre ella continuava metòdicament la seva explicació.

No cal dir que no vam allargar gaire més l’entrevista, sobrepassant amb escreix el mínim establert de consumició per a la visita. En Joan i jo ens miràvem angoixats, presos d’una passió incontenible, percebuda sobradament per la Clàudia, que es limitava a recollir les seves coses i a fer-nos el compte del que acabàvem d’adquirir.

Després d’haver pagat, sense ni tan sols revisar els números, se’m va ocórrer una darrera atenció envers aquella venedora tan eficient, pensant que entre en Joan i jo ens sobrava energia i fogositat per totes bandes.
– No et voldries pas quedar amb nosaltres i provar tot el que t’acabem de comprar?
– Moltes gràcies. Per gust, no li diria pas que no. Però les normes de l’empresa ens impedeixen intimar amb la clientela. Bona tarda.

Autora: Carla