Una orgia escapçada

Setembre 22, 2008

Segurament va ser un error meu, per xerrar més del compte. No és que ho faci sovint, però aquell dia, a la feina, vam sortir a parlar de temes de sexe. I jo, amb tota naturalitat, vaig explicar la relació oberta que tinc amb la Carla i, entremig, va sortir alguna de les experiències de trobades múltiples com la darrera del Club liberal. En Carles és un bon company de feina, amb qui no tinc massa més relació que la imprescindible del despatx, i com a màxim que haguem anat a fer alguna cervesa a la tarda. En aquell moment, no en vaig fer cabal, però el cert és que ell va mostrar-se molt interessat en aquesta mena de relacions, en el fet que jo em complagués veient la Carla gaudint d’un bon orgasme amb un altre home, mentre que a ella tampoc li importava veure’m a mi follant amb una altra…

Va ser la Carla qui em va fer adonar que la invitació que ens havia fet per anar a sopar a casa seva podia tenir altres intencions que les d’un simple sopar entre companys de feina, amb les respectives parelles. En principi, l’excusa del sopar era poder parlar de la nova proposta d’imatge i projecció exterior de l’empresa; cosa que també hauríem pogut fer a l’oficina mateix, o tots dos sols en sortint del despatx, com altres vegades. I no devia ser casual que la invitació coincidís amb l’endemà de la conversa sobre les nostres relacions sexuals, i que ell em donés una foto on hi sortien, tant ell com la seva dona, amb un posat certament provocador. “És perquè us feu una idea de com som” em va dir com si m’estigués mostrant una foto del casament.

La primera reacció de la Carla va ser dir-me que no estava disposada a seguir-los el joc, i que no m’acompanyaria al sopar. Jo vaig insistir argumentant que potser no hi havia cap altra intenció per part seva, i que potser res no era el que semblava… Finalment, vam arribar a un acord. Ella vindria al sopar, però tan bon punt confirmés que el sopar no era sinó una excusa per a muntar un sarau, ella prendria la decisió que més li vingués de gust: tan podia ser que se n’anés i em deixés a mi allà plantat, com que es deixés anar en una orgia descontrolada.

Com sempre, la Carla tornava a tenir raó. Només d’entrar a casa seva, ja vaig notar que els petons de benvinguda anaven més enllà de la simple cortesia. La dona d’en Carles, la Natàlia, va aprofitar el moment per posar-me la mà a la cintura amb un petit amanyagament que hauria trobat normal amb una persona de molta confiança, però no amb un desconegut com era jo. Encara no ens havíem assegut a taula que la Natàlia ja va fer broma amb els noms d’en Carles i de la Carla, deixant anar que podien fer bona parella tot picant-me l’ullet.

No sé què li havia explicat en Carles, però em va semblar evident que la dona no estava massa predisposada a sentir converses de màrqueting empresarial. Per tant, jo havia d’estar preparat per la sortida que pogués tenir la Carla. Amb un cop de mirar-nos en vaig tenir prou per entendre que estava disposada a exercir el seu dret a reaccionar com cregués més oportú, alhora que també em deixava entendre que en Carles no l’atreia especialment.

Tan bon punt ens vam asseure a taula, vaig treure el tema de la feina, més que res per evitar que la Carla prengués una decisió precipitada. Però els dos amfitrions van respondre a l’uníson, al•legant que ja hi hauria de temps per això, que ara havien de complaure’s amb el menjar, que la Natàlia va deixar anar que tenia un punt d’afrodisíac, i amb temes més divertits per a parlar. La Carla em somreia agraïda en percebre el meu esforç per despistar l’atenció que, no hi havia dubte, apuntava en una sola direcció, però també amb un cert aire de compassió en constatar que no me n’estava sortint.

Va ser un sopar lleuger, a base de petits tastets per anar picant, potser per evitar una excessiva concentració en un plat copiós. Els primers copets per sota la taula no van tardar en arribar, i en el meu cas no provenien de la Carla. Estic segur que ella també era assetjada pel meu company d’oficina. Nosaltres prou que intentaven alleugerir l’ambient introduint nous temes de conversa, però ells insistien derivant-la cap a diàlegs en paral•lel i amb contínues frases de doble sentit. Sovint, la Natàlia posava la seva mà sobre la meva per indicar-me que volia adreçar-se particularment a mi, amb un to juganer i de confidencialitat innecessària.

Cada cop que la Natàlia s’aixecava per anar a buscar alguna cosa a la cuina i dipositar-la damunt la taula, ho feia arrambant-se’m descaradament i fent-me notar la flongesa dels seus pits. En Carles, fent ostentació de ser-ne tot un expert, va engegar un discurs sobre l’alliberament personal, sobre la bondat de deixar-se anar, de desfer-se de prejudicis i, en definitiva de compartir els moments de plaer sense reserves. Semblava el moment oportú per donar el tret de sortida, que la Natàlia va certificar invitant-nos a prendre el cafè i “el que vulgueu després” al sofà. En el moment d’alçar-nos, la Carla es va excusar dient que anava al lavabo.

Si la situació no s’havia acabat de definir a la taula, en part pel meu poc interès però sobretot per les evasives de la Carla, ara els devia semblar que era el moment propici. Disposar adequadament l’escenari per quan es reincorporés la Carla. Mentre en Carles preparava el cafè, apagava alguns llums de la sala i posava una música sensual, la Natàlia sense més preàmbuls se m’abraonà amb una morrejada d’una agressivitat que vaig trobar excessiva. Les seves mans nervioses recorrien el meu cos; aviat van saltar els botons de la camisa i el cinturó es va obrir amb facilitat. Sense massa capacitat de moviment, vaig amassar-li els pits, mentre observava per damunt del seu cap el tragí d’en Carles que ens mirava complagut, esperant la sortida de la Carla.

La Natàlia treballava per tots dos; mentre es treia la brusa i es descordava els sostenidors, m’acabava d’abaixar els pantalons furgant sense massa miraments per engrapar el meu sexe que no podia dissimular l’erecció.

– Vosaltres feu, que nosaltres ja venim de seguida – vaig sentir que deia en Carles, donant per fet que la Carla ja era la seva parella de joc, aquell vespre.

La Natàlia no necessitava que el seu home l’autoritzés, perquè de tota manera ella estava llançada a devorar el meu sexe. Xuclava amb una fruïció digna de veure i de sentir, i el meu cos responia als estímuls, però de forma inconscient perquè ja em veia a venir que allò no podia acabar bé. Les meves mans resseguien d’esma la voluptuositat del seu cos, cercant-ne per pura inèrcia els racons més excitants, però jo tenia la vista clavada en la porta d’entrada al menjador.

– Si no us fa res, us deixo perquè pugueu parlar tranquil•lament de la feina. Jo estic una mica cansada. – La Carla ho va dir traient tot just el cap per la porta de la sala, com si no s’hagués adonat de res, i va desaparèixer tot seguit. Però encara va tenir el temps de reblar el clau: – Ah, Joan. Ja ens veurem demà, eh?

Vam quedar tots d’una sola peça. En Carles no sabia si adreçar-se a nosaltres, potser per descompartir-nos, o si anar a l’encalç de la Carla. De tota manera, coneixent-la, sé que hauria estat inútil, a part que el to de veu i la decisió amb què s’havia acomiadat no oferia cap mena de dubte. La Natàlia va retirar a poc a poc la boca del meu sexe, sense acabar-s’ho de creure. I jo, francament, em trobava en una situació terriblement incòmoda. Anava a aixecar-me per excusar el comportament de la Carla i marxar tot seguit al seu darrere, quan la Natàlia va reprendre la iniciativa engolint de nou la polla que començava a flaquejar.

– No passa res. – Em va dir a cau d’orella però prou alt com perquè ho sentís el seu home – El tracte era que cadascú tenia carta blanca. I si ha fallat la seva carta no és problema nostre.

Era evident que el que havia fallat era la carta d’en Carles, i no pas la de la Natàlia que era jo. Vaig tancar els ulls, una forta inspiració per concentrar-me en el plaer que tornava a sentir de la boca d’aquella dona, i vaig posar la ment en blanc. No em calia pensar res, sinó lliurar-me al plat que se m’oferia. En tornar-los a obrir vaig adonar-me per primera vegada en tot el vespre que el cos de la Natàlia era realment atractiu, apetitós, i valia la pena gaudir-lo.

Mentre la deixava fer, engrescada amb la polla que creixia a la seva boca, amb una mà vaig anar directament a buscar el seu sexe i amb l’altre exprimia el seu pit com si es pretengués treure’n tot el suc. Els meus dits van penetrar en la seva cavitat amarada de fluids que escampava per la zona del clítoris i arribava fins a l’anus. Va fer un gemec, que bé podia interpretar-se com de complaença, en introduir-li un dit tot de cop. I d’una bursada em vaig alçar, subjectant-la perquè no anés en terra, tot abocant-la al sofà amb una violència del tot inusual en mi.

Em va semblar sentir un cop de porta, d’algú que marxava sense dir res, devia ser en Carles; però jo no veia sinó aquell cul que se m’oferia en pompa per a ser profanat. La Natàlia devia endevinar les meves intencions, perquè a l’acte es va posar a cridar un “Així, no. Així, no”, que jo vaig interpretat més com una advertència que allò era nou per a ella, que com una negativa. Tampoc vaig deixar-li massa temps per a pensar-ho: una primera sucada al sexe amarat de la dona per introduir tot seguit la polla en aquell cul, que efectivament era verge. Va ser una batzegada seca, un crit ara sí de dolor, i un moment de pausa; amb la cara amorrada al coixí, em palpava les cuixes amb la mà, suaument, demanant-me un respir alhora que em retenia en el seu interior.

Lentament, vaig iniciar un moviment de bombeig que ella seguia a cops de malucs. Els gemecs ja no eren de dolor, o almenys no només de dolor. Els cossos s’anaven compenetrant, adaptant-se l’un a l’altre. Una plantofada a les natges va marcar un canvi de ritme, que s’anava accelerant, amb noves plantofades a una banda i l’altra. Les meves pulsacions també s’acceleraven i podia sentir-les perfectament en el meu sexe afetgegat per les parets anals no avesades a semblants intromissions.

Un “sí, més, més…” m’esperonà a incrementar la força de les meves embranzides que li enclastaven encara més la cara en els coixins del sofà. Sense deixar de moure’m, vaig allargar les mans per engrapar-li els pits i alçar-la en una posició més forçada. Això va acabar d’excitar-la. El seu cos es convulsionava enmig de sospirs i gemecs demanant-me que no parés. Amb una mà es fregada desesperadament el seu sexe, mentre amb l’altra acompanyava els moviments de les meves envestides..

No sé si no m’hauria corregut allà mateix si no arriba a sonar el timbre de la porta amb un toc llarg i decidit. Ens vam parar de cop. Vaig deixar-la anar, de manera que el seu cap tornà a enfonsar-se en un dels coixins del sofà, i vaig retirar una mica precipitadament el meu sexe d’aquell cul envermellit. Una nova trucada insistent va fer aixecar la Natàlia que, sense posar-se res al damunt es va dirigir cap al rebedor.

Per si anaven mal dades em vaig afanyar a buscar la meva roba, però no vaig tenir temps ni de posar-me els calçotets perquè de seguida van entrar al menjador la Natàlia i la Carla mig enriolades. No van caldre massa més explicacions per completar la vetllada, en la qual la Carla em va reclamar el mateix tracte agressiu que havia dispensat a l’amfitriona.

No va ser fins a la tornada cap a casa que vaig demanar a la Carla què l’havia fet canviar d’opinió per tornar a prendre el cafè que ens havien ofert en Carles i la Natàlia.

– Ah, res. – va dir sense donar-hi importància – . En sortir, vaig anar a fer un gin tònic al bar de la cantonada, fins que vaig veure entrar amb cara de pomes agres el pobre Carles que es va asseure en un racó per a prendre’s un whisky doble.
Autor: Joan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: