Pizzes i bikini de regal

Octubre 12, 2008


No sóc pas partidària de fer grans celebracions d’aniversari. Al capdavall, comptar un any més no passa de ser una simple anècdota. Però sí que m’esperava que en Joan em sortís amb algun detall, encara que només fos per dir-me que se n’havia recordat. Per això em va sorprendre que el dia abans a la tarda em digués que vindria tard, perquè tenia molta feina al despatx. I jo ja sabia que quan ell diu que arribarà tard no es refereix a retardar-se una mica, sinó que ja puc esperar asseguda. La cosa podia anar per llarg.

I així va ser. No vaig preparar res, pensant que tan bon punt arribés aniríem a sopar a algun lloc. Fins i tot vaig imaginar, una mica bleda, la veritat, que em duria a un d’aquests restaurants coquetons, potser una mica quitx, amb espelmetes al centre de la taula; i que a mig sopar, o potser just abans de les postres, es trauria el meu regal d’aniversari en forma de capseta de joiera. Vaig tenir temps per a tot, per a repassar el correu electrònic i per a navegar per la xarxa en el sentit més literal de navegar, sense to ni so. No és que ho faci molt sovint, però aquesta vegada em vaig deixar caure en una d’aquestes pàgines eròtiques on pots seleccionar els vídeos per categories: amateur, anal, doble, grups, interracial, rosses, morenes, asiàtiques, negres, transsexuals… En totes, un denominador comú: la dona com a centre de plaer.

La demora començava a fer-se excessiva, i fins i tot em va passar pel cap d’anar-me’n tota sola i deixar-lo plantat. Tot d’una va tornar a sonar el telèfon. Era ell, naturalment:
– Escola, ho sento però és que encara tardaré una mica, i ja se’ns farà tard per anar a sopar a fora – vaig sentir-lo amb una veu que, si no era fingida, evidenciava un sentiment de contrarietat insalvable – . Però, no et preocupis que ja he encarregat que ens portin unes pizzes i uns bikinis; i jo vindré tan aviat com pugui.

Al final va repetir no sé quantes vegades que ho sentia molt i que m’estimava encara més. Suposo que devia ser una forma de suplicar-me que no el deixés plantat i que el disculpés. I vaig acceptar les disculpes, almenys de moment.

Com que no havíem de sortir aquell vespre, vaig pensar que seria millor posar-me còmoda. I posats a fer, probablement una mica engrescada per les imatges pornogràfiques que havia estat mirant a l’ordinador, vaig pensar que podia preparar una ambientació ben sensual i seductora. Vaig buscar la roba interior més sexy que tenia a mà, unes calcetes tipus tanga i uns sostenidors que deixaven al descobert tota la part superior dels pits, gairebé mostrant els mugrons. I al damunt una camisola transparent. Una música suau, les espelmes que havia imaginat al restaurant, i unes barretes d’encens perfumades, per acabar-hi de donar el toc final.

Una nova trucada. Aquesta vegada per dir-me que ja sortia del despatx, que en un tres i no res seria a casa. Despistat com és, davant la possibilitat que no portés la clau vaig anar a obrir la porta, de manera que quedés ajustada però que no m’hagués d’aixecar per anar-lo a obrir. Volia rebre-la allà, estirada al sofà en una posició seductora, com havia vist en un dels videos eròtics d’internet; si ell no havia pensat en fer-me cap regal, jo m’oferia com a tal. O millor dit, el que tenia era un desig de regalar-me a mi mateixa uns moments de sexe esbojarrat.

Vaig sentir l’ascensor que es parava al meu pis. Era sorprenent el que havia hagut de córrer per arribar en tan poc temps, perquè no feia ni cinc minuts que m’havia trucat. No em va estranyar tant que truqués el timbre; devia anar esverat, no es devia adonar que tenia la porta oberta i potser no sabia ni si portava les claus.
– La porta és oberta… Endavant! – vaig cridar jo des del sofà, posant-hi un to de sensualitat difícil de rebutjar. I em vaig acabar d’acomodar, procurant d’oferir-li una imatge captivadora a la llum de les espelmes.
– Jo només portava unes pizzes… – va dir el noi, tímidament, entrant al menjador.

La veritat és que al primer moment em volia fondre i em vaig sentir ridícula. Em vaig aixecar de cop procurant inútilment de tapar-me amb la camisola que transparentava la nuesa del meu cos. Vaig provar de disculpar-me, però el noi no semblava massa sorprès, com si fos habitual que el rebessin així a cada casa. Es devia adonar del meu atabalament perquè no sabia si agafar-li les pizzes de la mà, si demanar-li que les deixés damunt la taula o fer-les-hi deixar a la cuina.

Va ser llavors quan em vaig adonar de la planta del pizzer. Res a veure amb la imatge que sovint en tenim d’un noi escanyolit i poca cosa. Amb una camisa ajustada, marcava perfectament uns pectorals que evidenciaven que era un cos fibrat, atractiu de cara sense ser un adonis, però amb una bona alçada i unes mans i uns braços poderosos. No sé qui m’havia dit una vegada que les mans dels homes delataven la grandària i la potencialitat del sexe. Si era cert, aquell devia ser un bon exemplar.

No em vaig poder estar de fer-li una bona repassada, com de ben segur ell ja m’havia fet a mi, i no li podia pas retreure vestida, o desvestida, com anava. En el moment de prendre-li les pizzes de les mans per portar-les a la cuina vaig propiciar un contacte amb aquells dits que intuïa que podien fer meravelles. I no sé per què, però la primera sensació de vergonya que havia tingut en confondre el noi amb en Joan i rebre’l d’aquella manera va desaparèixer de cop, substituint-la per una altra de més instintiva. No era ben bé que em volgués revenjar d’ell pel seu retard que, a més, havia provocat aquella ficada de pota, però sí que vaig canviar el xip i més quan des de la cuina vaig sentir que el noi em recordava que l’import de les pizzes era de 24 euros. O sia que no solament no tindria sopar ni regal d’aniversari sinó que encara em tocaria pagar a mi.

Vaig sortir de la cuina una mica enfurismada, o millor dit decidida a prendre’m el regal pel meu compte.
– Doncs, no sé – vaig deixar anar jo, com qui no vol la cosa – ara mateix no tinc diners a mà… Potser t’hauré de pagar d’alguna altra manera…

No van caldre més insinuacions, perquè de seguida el noi de les pizzes es va oferir a registrar-me, no fos cas, va dir, que tingués els diners amagats sota la camisola transparent. Jo vaig fer el posat de víctima que s’ha de rendir per pagar les seves culpes. Ell potser es pensava que es prenia la part que li pertocava per les pizzes, però de fet era jo qui em prenia la part que em corresponia per ser el meu aniversari.

Em vaig deixar envoltar per aquells braços poderosos que, malgrat tot, em van estrènyer amb delicadesa. Jo no gosava posar-li les mans al damunt, esperant que fos ell qui prengués tota la iniciativa; era ell al cap i a la fi qui havia interpretat que s’estava cobrat un deute. Ràpidament va caure la camisola a terra, però els sostenidors se li resistien, tant per la fogositat dels seus moviments com per la incapacitat innata dels homes per a aquests menesters. Expeditiu, va optar per desenfundar els pits acabant d’abaixar la fina tela de puntes que amb prou feines els cobria, i s’hi va abraonar amb avidesa xuclant desesperadament, talment li anés la vida. El contacte de les seves dents em va arrencar un primer gemec que no podia ser de dolor, perquè no va arribar a mossegar-me, tot i que jo me’n delia.

Em deixava portar, sense dir res, amb les mans tirades enrere i la mirada perduda. Tot d’una, va ser ell qui em va empènyer per les espatlles posant-me de genolls en terra. No me n’havia adonat que s’havia abaixat els pantalons i exhibia un sexe enorme, posat a l’abast de la meva boca. No m’ho vaig pensar dues vegades, afamada com estava més de sexe que per la tardança del sopar. Em costava encabir-lo a la boca, i vaig preferir començar llepant-lo de dalt a baix, suaument, entretenint-me de tant en tant formant cercles sobre la punta del gland d’on semblava que volia sortir una primera gota de líquid pre seminal. Sentia accelerar-se la seva respiració i el panteixar se li feia cada vegada més evident. Sense presses, podia jugar a incrementar el ritme de les pulsacions i provocar-li sospirs més profunds segons la intensitat i l’encert de la meva llengua llagotera que es movia anàrquicament contornejant aquella mola de carn testa com un tronc. De tant en tant, intentava engolir-la però desistia aviat en notar una tibantor excessiva a les mandíbules forçades per les seves extraordinàries dimensions. Però al final me’n vaig sortir, i el succionava a intervals en funció de les reaccions que despertaven en el noi.

Ell es mantenia ferm, contenint com podia l’estat creixent d’excitació, i jo em fonia als seus peus desitjant ser penetrada per aquell enorme fal•lus. Però, decidida a no prendre cap iniciativa, em vaig recrear en degustar-lo sense presses, com qui té al davant un plat immens que sap que mai es podrà acabar. Dissimuladament, però, mentre amb una mà li subjectava la polla que a voltes insinuava un moviment de penetració bucal impossible, amb l’altra em refregava la xona que traspuava humitats evidents per damunt de les calcetes.

No em vaig adonar que havia entrat en Joan fins que el vaig tenir darrere meu acariciant-me l’esquena i deslliurant-me difinitivament dels sostenidors que ja no complien cap funció. Cap comentari ni retret, ni el noi es va immutar en absolut en la seva altiva posició de mascle dominant. Les mans d’en Joan es van aferrar als meus pits provant d’alçar-me, de manera que vaig haver de deixar anar aquella polla que havia estat assaborint fins aleshores. Hi vaig deixar, però, una mà juganera per mantenir-la en forma, i vaig fer el gest de girar-me cap a en Joan. Però ell no m’ho va permetre i els llavis del noi van segellar la meva posició encarada al pizzer amb gust de menta a la boca.

Quatre mans recorrien el meu cos, silencioses i prodigiosament coordinades per tal de no entorpir-se ni deixar cap racó per estimular. Vaig tancar els ulls, intentant de resseguir mentalment l’autoria de cadascuna de les carícies que m’estaven portant als llimbs d’un plaer indefinible. No era fàcil distingir de qui devia ser la mà que engrapava el meu pit, o de qui els dits que s’havien endinsat en el meu sexe. Quan van deixar caure les meves calcetes, ells ja s’havien desfet també de la roba, i sense deixar d’amanyagar-me pels quatre costats. Tot d’una se’m va escapar “sí… així”, quan coincidien tres dits, segurament del noi, penetrant-me amb força per davant, amb un dit d’en Joan que em perforava l’anus.

No sé si s’ho van prendre com un senyal d’avançar cap a l’escomesa final. Però les mans del noi em van enlairar per les natges, mentre en Joan em mantenia en equilibri, i van apuntar directament el meu sexe a la punta de la seva polla més testa que mai. Em vaig aferrar al seu cos, comprimint els meus pits sobre els seus, en un intent d’esmorteir la virulència de la penetració que ja era inevitable. I a poc a poc em va deixar caure lliscant sobre el seu tors, clavant-me fins al fons el que semblava que no podria cabre en el meu interior. Un primer crit d’eufòria mal continguda em va sortir de l’ànima, ofegant fins i tot la sensació dolorosa que inicialment m’havia provocat. Literalment no tocava de peus a terra, com tampoc hi tocava sensorialment, i, tot i que el noi em sostenia amb suficiència, vaig creuar-li les cames pel darrera per reforçar la meva posició.

En Joan em va tirar una mica el cos enrere, aprofitant per jugar amb els meus mugrons envermellits com mai, alhora que el noi iniciava un moviment de bombeig que literalment em tornava boja. Ara sí que vaig poder girar el cap i besar enfollidament la boca d’un Joan que responia amb tendresa i es deixava mossegar els llavis com si volgués contenir l’estat d’excitació amb què em trobava. Però, al cap d’uns moments, em va tornar a posar en posició vertical abraçant-me al cos del noi, i vaig sentir uns dits humits furgant i untant el meu cul. No vaig tenir massa temps de pensar en el que estava tramant perquè de seguida vaig notar el seu sexe en l’intent d’obrir-se pas pel darrere. El noi va aturar-se uns instants, aixecant-me un xic potser per fer una mica més de lloc a aquella segona polla que començava a penetrar-me. Aquesta vegada el crit tenia més de dolor que d’altra cosa, però no tenia res a veure amb l’expressió de la meva cara, els ulls desorbitats, demanant que res no aturés aquell remolí voraginós que se m’enduia cap a l’infinit.

Una pausa tensa, algú que pretenia tranquil•litzar-me, i el meu cos encès per totes bandes. Em sentia plena a rebentar, en un mar de sensacions indescriptibles, on no era possible definir la barrera entre el dolor i un plaer incontenible que s’anava incrementant a mesura que els dos membres que tenia clavats a l’interior emprenien un balanceig demencial. Estava fora de tot control; tant podia clavar les ungles a l’esquena del noi com xuclar-li el coll desaforadament enmig de crits i gemecs que els devien acabar d’enfollir també a ells, perquè es van posar a follar-me a un ritme frenètic. Vaig deixar-me anar del tot. El cap em donava voltes, vaig perdre el món de vista, i vaig sentir que les forces m’abandonaven. Les meves cames van caure a plom, suspeses en l’aire balancejant com els meus braços, i el cap em va quedar tombat enrere sobre les espatlles d’en Joan. Tota jo em sentia un sexe encès que deixava anar riuades de fluids, com si fos la meva pròpia essència la que se m’escolés deixant-me en un estat de semiinconsciència.

Una estona després em refeia davant d’una pizza rescalfada, sense recordar ni tan sols com se n’havia anat el noi. Exhausta, però satisfeta, encara amb el cap enterbolit, veia en Joan davant meu amb una mitja rialla de qui sap que ha fet la seva trapelleria.
– No havies dit que també havies encarregat bikinis per sopar? – vaig dir jo més que res en un intent d’anar recuperant la memòria.
– Sí – va replicar en Joan tot seriós –. El bikini era el primer plat.

Autora: Carla

Una resposta per a “Pizzes i bikini de regal”

  1. Gemma said

    genial, espero cada setmana un relat, si aixo em pases a mi…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: