Presumpta violació a París

Octubre 19, 2008

Si París és coneguda com la ciutat de la Llum no és pas per l’esplendidesa dels dies clars i assolellats, que hi són més aviat escassos, ni per la magnificència lumínica dels seus carrers força discreta, sinó per la màgia captivadora amb què es transforma la ciutat al capvespre, i s’embolcalla de tonalitats tènues i inevitablement sensuals. L’espectacle que se’ns ofereix qualsevol dia al captard, quan la llum natural es fon lentament damunt dels teulats parisencs per donar pas a la esplendorosa vistositat dels focus que il•luminen amb tons groguencs els edificis més emblemàtics, és magnífic. I més si hom disposa d’un mirador escaient, com pot ser el cim de la Torre Eiffel, l’escalinata de Montmartre o l’illa de la Cité.

No calen massa excuses per deixar-se caure vora el Sena en una d’aquestes nits encisadores de la Ciutat de la llum. Vam aprofitar un cap de setmana de finals de juny: un petit hotelet al barri llatí, prop de Saint Michel; les vores del Sena amb les paradetes de llibres vells apuntalades a les baranes del riu; el Pont Neuf que ens porta a l’illa de la Cité; seguir l’Square du Vert Galant fins a la punta on se separen els dos braços de riu; i baixar per un terraplè enjardinat, cobert de vegetació, arran de l’aigua. Un lloc excepcionalment discret al cor de la ciutat, amb una magnífica perspectiva del Sena, al fons sobresortint la Torre Eiffel a una banda i l’Arc de Triomf a l’altra, i els bateaux mouches passejant turistes embadalits per la màgia d’aquesta Ciutat de la llum.

Ens vam asseure en un petit replà, amb tot el riu per endavant i una massa de vegetació que ens cobria l’esquena i ens aïllava del brogit de la ciutat. Era una nit calmosa, i només se sentia una lleugera remor de l’aigua i el soroll dels vaixells en passar, a aquella hora cada vegada més escassos. La Carla es va sorprendre de la tranquil•litat d’aquell lloc, com un amagatall secret que jo li tenia especialment reservat per a ella. I m’ho va agrair amb un petó dolç com corresponia al moment, però que a poc a poc es transformà en un bes apassionat i ple de desig.

Vaig aturar-la un moment per poder-nos centrar de nou en la magnífica visió que ens oferia la ciutat, i vam romandre abraçats no sé quant de temps, en silenci, gaudint d’aquella sensació de placidesa difícil de trobar, per exemple, a la ciutat de Barcelona. No feia fred, però la humitat hi era tothora present. Aquesta vegada vaig ser jo qui vaig besar-la, inclinant-me damunt seu. El meu braç per sota la nuca li feia de coixí, i l’altre deambulava per inèrcia damunt del seu cos sense rumb ni objectiu precís. Qui no cregui en el romanticisme encomanadís de la ciutat, és perquè no l’ha viscuda en situacions i moments com aquests.

De tant en tant, els focus d’un bateaux mouches ens despertaven del nostre encanteri, com si haguéssim estats descoberts en vés a saber quina malifeta. Però era evident que tot allò no anava per nosaltres, i era impossible que ningú ens veiés. Eren moments de pausa, per mirar-nos als ulls i descobrir-hi aquell punt de passió que ens menava a continuar en el nostre festeig. La primera sensació, quan vaig tirar-li la samarreta cap amunt per acariciar-li la pell sense intermediaris tèxtils, va ser d’una esgarrifança de fred que vaig compensar de seguida amb la calidesa de la meva boca i un fregadís més accelerat dels meus dits. No devia semblar-li bé que quedéssim en desigualtat de condicions perquè aviat va descordar-me el cinturó per introduir-hi la mà cercant l’escalf del meu entrecuix.

A mesura que s’obrien les peces de roba, sense acabar de treure’ns-les del tot, i la nuesa de la pell havia d’afrontar la fresca de la nit parisenca, s’incrementava la frisança per mantenir viu el calor dels nostres cossos. M’abraonava damunt seu per protegir-la de l’aire humit que, tanmateix, amb prou feines si sentíem. La Carla m’abraçava amb força de manera que havia de notar el meu sexe inflat que maldava per alliberar-se de tanta pressió.
– Anem a l’hotel? – vaig dir-li a cau d’orella – Aquí agafaràs fred.
– No. Prefereixo sentir com ofegues amb el teu cos qualsevol sensació de fredor, que ara mateix és ben lluny de mi… quedem-nos una mica més… El lloc és magnífic.

No m’ho vaig fer repetir dues vegades, i de bon primer vaig ofegar la seva veu amb una morrejada encesa en què la meva llengua buscava afanyosa la seva per a practicar un joc d’enroscaments impossibles. De tant en tant, procurava alçar el meu cos per alliberar-la del meu pes, però no devia semblar-li tan pesant quan ella m’atreia de nou damunt seu. No gosava canviar de posició per no deixar-la al descobert, i a tot estirar em tombava una mica de costat per possibilitar que la meva mà furgués en les seves intimitats, que ja superaven amb escreix la humitat de l’ambient. I ella no es quedava enrere, servint-se de les dues mans aferrades a les natges per pressionar el meu sexe sobre el seu, alhora que anava abaixant els pantalons i els eslips a l’ensems.

Amb les dues mans a terra, com si volgués fer un exercici de flexions, vaig alçar de nou el meu cos conscient que ella ho aprofitaria per agafar la meva polla i encarar-la a l’obertura del seu sexe, fent a un costat la tira de les calcetes. I m’hi vaig deixar caure de nou, arrencar-li un sospir de plaer com qui finalment ha aconseguit encaixar una peça que es resistia. Sense moure’m gairebé, vaig besar-la de nou i vaig procurar sostenir-me amb els colzes clavats en terra, a banda i banda del seu pit, per no estampir-la en excés en iniciar el vaivé en el seu interior. El ritme de les pulsacions no s’adeia amb l’harmoniosa suavitat dels meus moviments penetrant-la profundament però a càmera lenta.

La Carla, amb les mans lliures, resseguia el meu cos també pausadament. Notava els seus dits, a voltes molts suaus a voltes clavant lleugerament les ungles, des del capdamunt de l’esquena fins a la regatera del cul on s’hi entretenia simulant un inici de penetració. Sabia que això em provocava una esgarrifança i un tremolor especial que tampoc sabria descriure. Venint d’ella m’encenia encara més, però alhora em provocava una reacció instintiva de prémer les natges per a dificultar-li el camí.

De cop, es va quedar clavada i vaig notar que es posava en tensió. L’aturada dels moviments ens va permetre sentir amb més nitidesa l’enrenou de les branques que hi havia darrere nostre. I tot seguit en sortiren dues figures negres que ben just si dibuixaven el seu perfil entre els matolls. Ens vam quedar immòbils. No podíem veure’ls la cara, però la seva silueta corresponia a dos homes corpulents. Ens vam mirar un instant amb la Carla, i només vaig atinar a deixar-li entreveure que no podíem defensar-nos, que el millor era no oferir resistència. Vaig témer sobretot per ella.

A poc a poc, sabent que nosaltres tampoc teníem escapatòria, es van anar deixant caure pel terraplè fins a situar-se un a cada costat d’on érem, jo encara penetrant la Carla. No podíem veure massa bé les faccions de les cares, però no semblaven francesos i més aviat tenien una pinta d’europeus de l’est. Vaig intentar demanar, amb una veu que gaire bé no em sortia, primer en francès i després en el meu anglès poc acurat, què pretenien o què volien de nosaltres. No sé si ens responien o si parlaven entre ells, però no vam entendre res del que deien. Reien, això sí, divertits segurament per la nostra situació que havia deixat de ser tendra i apassionant per esdevenir ridícula als seus ulls.

Actuaven lentament, convençuts que érem una presa fàcil, i que el lloc escollit era d’una discreció absoluta. Una mà poderosa em va agafar per l’espatlla tombant-me cap a un costat i deixant al descobert la nuesa dels nostres cossos. No havia actuat amb brusquedat. En veure que jo no m’hi resistia, més aviat semblava que volgués acariciant-me, com el seu company començava a fer-ho amb el cos, també immòbil, de la Carla. Les mans de qui m’havia girat cap a ell seguien damunt meu, vigilant qualsevol moviment que jo pogués fer, mentre el seu company s’havia apoderat dels pits de la Carla xuclant-los i toquejant-los amb una delicadesa impròpia d’uns violadors nocturns. Ella em va mirar amb uns ulls espantats, com si demanés perdó per deixar-se magrejar per un desconegut, o potser esperant la meva aprovació per l’actitud de condescendència que mantenia. I la va copsar de seguida, entenent a més que poca cosa hi podia fer jo amb aquell homenàs que tenia al darrere i que no em treia les mans del damunt.

Vaig poder veure com l’home que estava amb la Carla, de cabell blanquinós tot i no aparentar ser massa gran, no s’acontentava amb el pits que havien envermellit, no sé si de fred o dels amanyagaments de què eren objecte, sinó que els seus dits jugaven per l’entrecuix cercant-li les cavitats prohibides. Un gemec de dolor en introduir-li dos dits de cop a la xona, em va provocar un moviment instintiu que de seguida va ser reprimit pel meu vigilant particular, que em va agafar la polla, ara sí que amb una certa contundència. Vaig deixar anar un “procura no patir-lo” adreçat a la Carla, que no sé si va arribar a sentir, però com a mínim el devia intuir perquè ella s’hi va posar bé i fins i tot li acariciava l’esquena potser per evitar encrespar-lo en excés.

La veritat és que fins i tot el meu sexe es va tornar a engrescar veient-la a ella plenament resignada a satisfer els desitjos d’aquell home que, amb poques manies, s’havia tret ja els pantalons. Procurava somriure a la Carla per transmetre-li el meu suport i donar-li a entendre que no havia de tenir cap mena de remordiment si, fins i tot, acabava gaudint-lo. Em sorprenia a mi mateix la serenitat amb què afrontava aquella situació, i ni tan sols m’adonava que el meu home se m’havia encastat al darrere sense deixar de maniobrar amb la meva polla. Potser pretenia masturbar-me coincidint amb el moment en què el noi albí s’havia posat de ple sobre la Carla. Tot i que l’escassa claror no em permetia veure-ho bé, era evident que ja l’havia penetrada tal com delataven els seus sospirs accelerats i els primers moviments de malucs d’aquell home. Va alçar el cos recolzant-se en les mans que engrapaven amb una certa violència els pits de la Carla; i aquesta es va posar a xisclar i a colpejar-li el pit en una mena d’histèria que a mi ja m’era familiar. Sabia que cridava de dolor i de ràbia, però també de plaer per una excitació extrema que, tal com havia experimentat altres vegades amb mi, la descontrolava completament.

Absort com estava contemplant la violació de què era objecte la Carla, no em vaig adonar que el meu guardià estava disposat a consumar la seva part. Amb un ràpid moviment em va posar bocaterrosa, i, sense acabar de treure’m els pantalons que tenia a l’alçada dels genolls em va clavar la seva polla pel darrere. No va entrar a la primera embranzida, però el meu cul va acabar sucumbint en les següents. Em va sortir un crit ofegat, i no tant pel dolor com per la sorpresa. Afortunadament, no devia ser un home que pogués presumir de ser excessivament dotat.

Ara eren tots dos els qui encabritats damunt nostre ens follaven a tot pler i es deixaren anar fins a escorre’s, cosa que no van tardar massa a fer-ho, gairebé de forma sincronitzada. Tots dos van llançar un crit inintel•ligible per a nosaltres que vam interpretar com de victòria, per alçar-se tot seguit esgrimint unes polles bavejants a punt d’entrar en declivi.

Imaginava que intentarien prendre’ns el poc que portàvem i que fugirien corrents, satisfets de tan fàcil botí. Però, no. Es van quedar una estona asseguts al costat nostre, donant-nos petits copets que bé podria interpretar-se d’amicals, somrient i parlant entre ells. En aixecar-se, a un d’ells se li va entendre un “merci pour tout”, i encara el noi albí va remugar quelcom que podríem transcriure com Maszyny są bardzo otwarte i hojne te francuskie.

De tornada a l’hotel, desconcertats, ens va anar creixent el dubte de si realment havíem estat objecte d’una violació, o si senzillament ells van interpretat que estaven convidats a la festa.

Autor: Joan

Una resposta per a “Presumpta violació a París”

  1. saxsex said

    Uns relats genials amb unes descripcions fantàstiques que creen adicció!M’encanta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: